La renda dels joves cau un 10% des de la crisi, mentre que la dels majors de 65 anys puja un 8%

BarcelonaAmb una societat cada cop més envellida, els més joves tampoc tenen gaire marge per millorar la situació. N'hi ha menys que fa dècades i, a més a més, tenen feines més mal pagades i menys estables, i no troben on viure a un preu raonable.

Des de la crisi econòmica que va començar l'any 2008, la renda dels joves espanyols ha disminuït un 10%, mentre que la dels majors de 65 anys ha crescut un 8%, segons dades recopilades pel Consell General d'Economistes d'Espanya (CGE) i la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea). En el conjunt de la població, la renda ha pujat un 3%.

Aquesta és una de les diferents bretxes que allunyen cada cop més les diferents generacions, però no és l'única. Només un 43% dels joves poden accedir a un habitatge –en comparació amb el 70% de fa dues dècades– i l'edat d'emancipació ja supera els 30 anys.

Però també afecta un atur juvenil dels més alts de tot Europa i que els que tenen entre 20 i 24 anys cobren un 45% menys –uns 15.400 euros– en comparació amb el salari mitjà estatal –28.000 euros–. "Les pensions actuals estan molt per sobre dels salaris baixos", resumeix el subdirector de Fedea, José Ignacio Conde-Ruiz. Per a l'expert, els joves haurien de tenir veu en la discussió sobre les pensions per no hipotecar el seu futur. També apostar perquè per cada euro addicional que es destina a la gent gran es repliqui per als més joves.

Amb aquests ingressos més baixos, quan els tenen, la càrrega fiscal actual tampoc ajuda els ciutadans joves. "No paguen més que altres col·lectius, però els suposa un major esforç", sosté Raquel Jurado, especialista en termes fiscals del CGE. Per exemple, en el cas de l'IVA, els menors de 35 anys són els que destinen un percentatge més gran dels ingressos a pagar-lo –7,7%–, una proporció que disminueix amb els anys, segons dades publicades per l'Eurostat.

Per rematar-ho, hi ha l'empitjorament de les condicions laborals respecte de les generacions prèvies. Així, la taxa de temporalitat se situa en el 60,5% per als menors de 30 anys i la meitat dels joves signen contractes a temps parcial de manera involuntària. "Dos de cada cinc joves treballen en condicions precàries", subratlla Mar Villares, assessora del CGE en qüestions laborals.

Fre per a la productivitat

Quan es parla de tots aquests problemes moltes vegades no es pensa que tot això també impacta en l'economia. Algú que no sap si li renovaran el contracte després de les vacances o si li apujaran el lloguer aquest any ho tindrà més difícil per concentrar-se a la feina i, en termes econòmics, ser més productiu. Tota aquesta incertesa també acaba empitjorant la redistribució de la riquesa i agreujant les bretxes generacionals existents.

Per a Conde-Ruiz, "qualsevol política que millori la productivitat és una política a favor dels joves". Els mecanismes tradicionals per aconseguir-ho passen per invertir més en formació i en R+D o augmentar l'estalvi. Però l'expert també aposta per augmentar l'estabilitat laboral o l'oferta d'habitatge dels joves. Unes vies per reequilibrar el contracte intergeneracional, que pot perdre encara més terreny amb una priorització de la despesa en defensa.