Trump carrega contra els jutges del Suprem que han declarat il·legals els seus aranzels: "És profundament decebedor"
La decisió, que afecta els impostos aplicats per mitjà d'una llei d'emergència econòmica, és un terratrèmol per a l'economia mundial
WashingtonEl Tribunal Suprem dels Estats Units ha declarat il·legals els aranzels que Donald Trump va aplicar sota els poders d'emergència econòmica l'any passat. Després de setmanes postergant la decisió, l'alt tribunal s'ha pronunciat aquest divendres amb 6 vots a favor i 3 en contra. Els tres jutges que s'han mostrat en desacord amb la sentència són els conservadors Clarence Thomas, Samuel A. Alito Jr. i Brett M. Kavanaugh. Més enllà de ser un revés per a un dels pilars fonamentals de les polítiques de Trump, la sentència també desferma un terratrèmol econòmic a escala global. El tribunal ha emès la seva decisió després que el president estatunidenc recorregués contra la sentència del tribunal d’apel·lacions de Washington, que dictaminava que la majoria dels aranzels eren il·legals, ja que considerava que el republicà hauria abusat dels seus poders d'emergència per declarar-los.
Malgrat l'impacte del cop per a Trump, la sentència no garanteix que es posi punt final a la guerra aranzelària. El president ha fet de la guerra comercial la seva gran aposta i serà difícil que hi renunciï tan fàcilment. L'administració encara pot buscar altres règims i poders per mantenir en peu tots els aranzels que han quedat anul·lats. Si una cosa ha demostrat l'equip de la nova Casa Blanca és que té imaginativa a l'hora de rescatar autoritats i reinterpretar-les a favor seu.
El president ha comparegut d'urgència poc després que s'hagi conegut la sentència. "És profundament decebedora la sentencia i estic avergonyit per alguns dels jutges", ha dit Trump des de la sala de premsa de la Casa Blanca.
En les 170 pàgines de l'opinió de la majoria, redactada pel jutge conservador John Roberts, considera que el "poder extraordinari per imposar aranzels unilaterals i indefinits en el temps" és una autoritat que el president no pot executar sense l'autorització del Congrés. "Tenint en compte l’amplitud, la història i el context constitucional de l'autoritat que s’atribueix, ha de tenir una autorització clara del Congrés per exercir-la", escriu i afegeix que els poders d'emergència es "queden curts" per justificar els aranzels recíprocs. Ara bé, la decisió no diu què passarà a partir d'ara amb els més de 130.000 milions de dòlars que el govern ja ha recaptat a través dels aranzels.
La sentència del tribunal d'apel·lacions afecta tant els denominats aranzels recíprocs —en els quals s'inclou tota la bateria d'impostos a la UE i a altres països— com els que va imposar a Mèxic, el Canadà i la Xina. Tots ells es van aprovar d'acord amb la llei de poders econòmics en emergències internacionals (IEEPA), una norma que atorga al president la facultat d’afrontar “amenaces inusuals i extraordinàries” durant emergències nacionals. Els magistrats conclouen que la IEEPA "no autoritza els impostos aplicats a través d'ordres executives".
Els aranzels, que Trump defensa com la recepta màgica per solucionar el dèficit fiscal dels EUA, també han servit d'eina de pressió per obtenir concessions econòmiques d'altres països. Per contra, ha debilitat el dòlar i ha incrementat la volatilitat dels mercats financers. La decisió del tribunal no afecta els aranzels emesos sota una altra autoritat legal, com els que el govern va imposar a les importacions d’acer i alumini.
La Unió Europea ja ha reaccionat al cas. El portaveu de Comerç de la Comissió Europea, Olof Gill, assegura que l’executiu comunitari “ja està analitzant detingudament”. “Estem en contacte amb l’administració dels EUA mentre busquem claredat sobre els passos que pretén emprendre en resposta a la sentència”, afegeix en un comunicat. Gill també aprofita per tornar a defensa que la UE “advoca per aranzels baixos i continuarà treballant per reduir-los”.
A Washington els demòcrates també han celebrat la decisió. El cap de la minoria demòcrata al Senat, Chuck Schumer, ha afirmat que es tracta d'una "victòria" per a la butxaca dels estatunidencs. No passa per alt que la sentència coincideix amb la publicació de les dades macroeconòmiques per part del departament de Comerç, que exposen com el creixement de l'economia estatunidenca es va refredar en l'últim trimestre del 2025. Segons l'informe, PIB va créixer a una taxa anual un 1,4% en el quart trimestre, molt per sota del 4,4% registrat entre el juliol i setembre, i el 3,8% del segon trimestre de l'any passat.
Més enllà de les expectatives que havia generat la sentència pel seu impacte econòmic, la decisió també era una prova per veure fins a quin punt el tribunal continua mantenint una certa imparcialitat. Després que la majoria conservadora li hagi donat la raó en altres casos, Trump esperava que tornés a passar el mateix amb els aranzels. De fet, ja ho va insinuar en el moment que va portar el cas al Suprem, dient que confiava amb "l'ajuda dels jutges". La bancada conservadora, conformada pels jutges John G. Roberts, Neil M. Gorsuch, Brett M. Kavanaugh, Amy Coney Barrett, Clarence Thomas, Samuel A. Alito, s'ha acabat esquerdant per la meitat en aquesta decisió. Roberts, Gorsuch i Barrett han votat juntament amb les progressistes Sonia Sotomayor, Elena Kagan i Ketanji Brown Jackson.
La divisió de la bancada en aquesta sentència, que exigeix al president remetre's a la Constitució en la seva actuació, és un bri d'esperança pel cas de la governadora de la Fed, Lisa Cook, que també està a la taula del Suprem. L'alt tribunal, que ja ha escoltat els arguments inicials del cas, també ha de dictaminar si Trump pot acomiadar un governador de la Reserva Federal basant-se només en una acusació no provada. Els estatuts fundacionals del banc central estatunidenc estipulen que el president només té autoritat per fer-ho en casos demostrats judicialment. La sentència dels magistrats serà determinant en el futur de la independència de la Fed.
Una llei per sancionar els enemics
La IEEPA, que és del 1977, s’havia utilitzat històricament per sancionar enemics o congelar-ne els actius. Trump ha estat el primer president a utilitzar-la per imposar aranzels. En el cas de Mèxic i el Canadà, el president va voler justificar els impostos amb la declaració d'una crisi a la frontera per la immigració i el tràfic de fentanil. Amb la Xina va fer el mateix, en aquest cas només pel fentanil, i va dir que el gegant asiàtic no havia fet prou per impedir l'arribada de la droga als Estats Units.
Cal recordar que aquesta llei no esmenta explícitament els aranzels, tot i que permet al president adoptar un ampli ventall d’accions com a resposta a una crisi. El departament de Justícia de Trump ha argumentat que la norma permet aplicar impostos dins de les disposicions d’emergència que autoritzen el president a “regular” importacions o bloquejar-les completament.
La decisió del Suprem és conseqüència de dos casos que havien arribat a la taula del tribunal d'apel·lacions: un que van presentar cinc petites empreses nord-americanes i un altre que el van presentar dotze estats governats pels demòcrates, que argumentaven que la IEEPA no autoritza els aranzels. La Constitució atorga al Congrés, i no al president, l’autoritat per establir impostos i aranzels, i qualsevol delegació d’aquesta autoritat ha de ser explícita i limitada, segons les demandes.
El Tribunal de Comerç Internacional dels Estats Units, amb seu a Nova York, es va pronunciar contra les polítiques aranzelàries el 28 de maig de l'any passat, dient que Trump s'havia excedit en la seva autoritat en el cas dels impostos impugnats. Al tribunal, format per tres jutges, hi havia un magistrat nomenat pel mateix president durant el seu primer mandat. Un altre tribunal de Washington també va dictaminar que la IEEPA no autoritza Trump a aprovar els aranzels, i el govern també ha recorregut contra aquesta decisió. Almenys vuit demandes han impugnat les polítiques aranzelàries de Trump, inclosa una presentada per l’estat de Califòrnia.