Els catalans fan gairebé 500.000 hores extra no pagades cada setmana
Els treballadors espanyols van deixar de cobrar 141 euros setmanals per aquest motiu
BarcelonaEl 2025 cada treballador espanyol va fer 5,6 hores extra a la setmana sense cobrar-les, segons una anàlisi presentada aquest dilluns pel gabinet econòmic de CCOO. Aquest estudi conclou, doncs, que es van deixar d'abonar 141 euros setmanals, l'equivalent a 7.355 euros anuals, en salaris i cotitzacions per als empleats per aquest motiu. Estem parlant de 2,49 milions d'hores extra no pagades, que van afectar un total de 441.000 persones, el 2,3% de la població assalariada.
A Catalunya, els treballadors van fer 495.000 hores extra cada setmana, i és la segona comunitat autònoma després de Madrid (582.000 hores) que en va acumular més. De fet, concentra 91.000 assalariats que setmanalment van treballar més del que diu el seu contracte pel mateix sou, també la segona del rànquing. Així i tot, en la proporció sobre el total de la força laboral assalariada va baixar fins a la quarta posició, amb el 2,7% de catalans que van treballar hores extra no pagades.
Segons CCOO, fent servir dades de l'enquesta de població activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), hi ha 928.000 persones que habitualment van fer més hores de les pactades, sense que hi hagi dades que aquestes es paguessin i cotitzessin. Dins d'aquesta xifra, remarca l'informe, hi ha 568.000 treballadors amb una jornada de 40 hores setmanals que van treballar de manera habitual més hores, "cosa que a priori vulneraria la legislació laboral en matèria de jornada laboral".
El sindicat estima que els 2,49 milions d'hores extres no pagades que es van fer de mitjana cada setmana el 2025 equivaldrien en termes anuals a un cost laboral de 3.243 milions d'euros que les empreses i les administracions públiques van deixar de pagar els treballadors. Aquesta suma no només inclou els salaris, sinó també les cotitzacions a la Seguretat Social i els impostos directes que deixen d'arribar a l'Agència Tributària.
L'educació, el sector més afectat
Per sectors, els que van concentrar un volum més elevat d'hores extra no pagades van ser l'educació (440.000 hores), el transport i l'emmagatzematge (270.000), la indústria manufacturera (255.000) i el comerç (217.000). El gremi dels mestres i professors també és el que té més treballadors afectats per aquesta problemàtica laboral, amb 72.000 persones que van treballar setmanalment més del pactat sense cap remuneració addicional.
En canvi, si ens fixem en la incidència, el subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat i les activitats financeres i d'assegurances és on hi ha un percentatge més alt d'empleats fent hores extra sense cobrar-les, un 5,6% en tots dos casos. L'educació és a la tercera posició, amb un 4,9% dels assalariats en aquesta situació. D'altra banda, els sectors amb més intensitat mitjana d'hores extra no pagades són el transport (8,3 hores), l'agricultura i la ramaderia (7,1 hores) i la construcció (6,5 hores).
"Es tracta d'una forma d'explotació laboral persistent des de fa dècades i que no s'ha aconseguit reduir de manera significativa en els darrers anys, malgrat l'aprovació de normativa específica com el registre obligatori de la jornada de treball", denuncia l'anàlisi de CCOO. Precisament, la reforma d'aquest registre per fer-lo 100% digital i amb accés a temps real per part de la Inspecció de Treball encara no s'ha aprovat de manera definitiva, tot i la insistència dels sindicats. Ara està al consell d'Estat abans de rebre la llum verda al consell de ministres, i haurà de passar pel Congrés perquè es debati.