L'empobriment que impedeix als italians tenir fills (i denuncia el papa Francesc)

Milà“El lliure mercat, sense els correctius necessaris, es torna salvatge i produeix situacions de desigualtat cada cop més greus”. L'anàlisi no és de cap intel·lectual o economista progressista sinó del papa Francesc. Durant una conferència recent sobre la crisi demogràfica, el pontífex va denunciar que a Itàlia formar una família s'ha convertit en un luxe exclusiu de les classes privilegiades. “La dificultat per trobar una feina estable, els lloguers pels núvols i els salaris insuficients són problemes reals”, va criticar assegut al costat de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. "Itàlia és un país amb poc futur, només els rics poden tenir fills", va sentenciar.

La progressiva disminució de la població a Itàlia és un dels reptes del govern d'ultradreta que va arribar al poder fa vuit mesos. Només el 2022 es van registrar 4.000 naixements menys que l'any anterior. Aquest hivern demogràfic, adverteixen els experts, tindrà un efecte directe en l'economia italiana, ja que el PIB podria caure fins a 18 punts en les pròximes dues dècades si els naixements continuen reduint-se al ritme actual.

“Els que tenen fills avui a Itàlia haurien de ser considerats herois!”, assegura l'Alexia, una siciliana de 40 anys instal·lada a Milà des de fa més d'una dècada. L'any passat aquesta psicòloga va comprar la primera casa en propietat amb la seva parella, un informàtic amb qui espera poder tenir fills algun dia. Tot i això, reconeix que “la situació econòmica influeix en gran manera a l'hora de prendre decisions importants”, com ara formar una família.

L'Alexia i la seva parella paguen 800 euros d'hipoteca, pràcticament el mateix que pagaven per l'apartament de lloguer on van viure durant anys. Però la incertesa pel futur laboral (ella és autònoma i ell ha canviat diverses vegades de feina en els últims anys) no convida a fer plans de futur, especialment quan només omplir la nevera s'ha convertit en un autèntic repte. “Si estigués sola no podria pagar una hipoteca o un lloguer ni tan sols als afores de la ciutat”, reconeix.

L'augment vertiginós de la inflació ha suposat un canvi radical a la seva vida diària. “Ara tinc més cura del que compro al supermercat, l'oci... Menjar fora de casa s'ha convertit en un luxe, i això que som només dos!”, exclama. El preu de la pasta, aliment bàsic de la dieta transalpina (cada italià en consumeix una mitjana de 25,3 quilos a l'any), s'ha disparat en els dotze últims mesos fins a assolir els 2,3 euros el quilo. Aquesta situació ha portat el ministeri d'Economia a convocar una comissió urgent per analitzar l'evolució del preu d'aquest aliment, que al març va registrar un increment del 17,5%, en un context caracteritzat per la reducció dels costos energètics i les matèries primeres.

“D'aquí poc no podrem menjar-nos ni un plat d'espaguetis”, lamenta l'Elena, una jubilada de 73 anys que viu sola amb una pensió de viduïtat de només 1.000 euros. No va ser mai malgastadora, però confessa que ara mira amb més atenció les ofertes quan fa la compra. Treballar i no arribar a final de mes és el dia a dia de molts italians. "A Itàlia es pot ser pobre fins i tot treballant", recorda sovint Maurizio Landini, secretari general de CGIL, el principal sindicat del país. Segons un informe del ministeri del Treball, l'11,8% dels assalariats viuen per sota del llindar de la pobresa davant del 9% de la mitjana europea.

Adeu a la renda de ciutadania italiana

El 2018 el Moviment 5 Estrelles (M5E) va aprovar al Parlament italià la seva mesura estrella: la renda de ciutadania, un subsidi d'uns 550 euros que reben 2,5 milions de persones. “Hem abolit la pobresa”, va celebrar el llavors titular de Treball, Luigi Di Maio. Menys triomfalista, durant la seva etapa com a primer ministre després de la caiguda del govern del M5E, Mario Draghi va reconèixer que es tractava d'“una mesura important”, però també va assenyalar els defectes de la norma, que ha afavorit fraus per valor de gairebé 300 milions d'euros.

A Milà, la ciutat més rica del país, 23.000 persones sobreviuen gràcies a aquesta ajuda. Gairebé la meitat tenen un contracte de treball i una renda inferior als 6.000 euros a l'any. Tot i això, el govern de Meloni va anunciar que l'aboliria a partir del setembre i la substituiria per un altre subsidi menys generós. “Si es confirma la reforma, Itàlia serà el primer país europeu que no ajuda les persones en situació de pobresa”, denuncia Cristiano Gori, professor de polítiques socials de la Universitat de Trento. “Reduir aquesta mesura significa abocar-los al carrer”, conclou.