Laboral

Torna el gran debat del cost de l'acomiadament

El dictamen d'un organisme europeu anima a augmentar les indemnitzacions en els improcedents

4 min
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, aquest divendres al Senat.

BarcelonaÉs massa barat acomiadar un treballador de manera improcedent a Espanya? Fa mesos que aquest debat està sobre la taula. En gran part perquè a Estrasburg hi ha un organisme que, arran d'una denúncia del sindicat UGT, vol deixar clar que el cost de fer fora un empleat sense motiu ha de ser més alt. La resolució oficial està prevista per al juliol, però –com va avançar El País– el Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS), que depèn del Consell d'Europa, té clara la resposta: la indemnització per acomiadament improcedent dels espanyols no s'ajusta a la Carta Social Europea, un tractat ratificat al complet per l'Estat des del 2021.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La compensació que estableix la llei per a aquests casos és de 33 dies per any treballat, després que la reforma laboral del PP del 2012 retallés en dotze dies els 45 vigents fins a aquell moment. La quantitat també té un límit de 24 mensualitats, que abans era de 42. El dictamen del CEDS posa més pressió al govern espanyol perquè revisi la normativa. De fet, el PSOE i Sumar es van comprometre en el seu últim acord de coalició a tirar endavant una reforma de l'acomiadament, tot i que sense detallar cap mesura concreta. Mentrestant, el parer d'Estrasburg ja està animant alguns jutges espanyols a concedir indemnitzacions extra per reparar adequadament els danys d'un acomiadament sense causa justa.

La patronal i alguns experts no en volen sentir a parlar, però altres veus reivindiquen que aquesta legislatura és el moment d'encetar el meló sencer i de reformular l'acomiadament. "La crítica principal és que la indemnització improcedent depengui només de l'antiguitat, quan hi ha molts altres factors. Tornar a pujar el mòdul de 33 a 45 dies per any treballat no solucionaria el problema", opina Antonio Álvarez, professor de dret del treball a la Universitat de Cadis. Es refereix al fet que el greuge no és el mateix quan s'acomiada de manera improcedent una persona de més edat (que tindrà més dificultats per trobar una nova feina), algú amb càrregues familiars o un treballador que s'ha traslladat a un altre territori a petició de l'empresa. Per tant, segons Álvarez, les circumstàncies personals i socials també s'haurien de tenir en compte a l'hora de calcular les compensacions.

Cristóbal Molina, catedràtic de dret del treball de la Universitat de Jaén, afegeix un altre element a considerar: els salaris de tramitació. Aquestes són totes les remuneracions mensuals que l'empleat deixa de cobrar des que se li notifica l'acomiadament fins que el jutge en declara la improcedència. Aquests diners només els rebrà si l'empresa decideix readmetre'l un cop resolt el judici. En cas contrari, s'haurà de conformar amb la indemnització fixada per llei. "A Espanya, els plets es dilaten moltíssim, poden arribar als dos anys, i pagar els salaris de tramitació seria un element dissuasiu per a les empreses, per això ningú readmet", diu Molina. L'acadèmic creu que és "indiscutible" recuperar aquests salaris de tramitació.

Impacte en els contractes curts

Els més perjudicats per la regulació actual són els treballadors amb poca antiguitat a l'empresa. Encara que l'última reforma laboral hagi fet caure els contracte temporals, continua sent relativament barat acomiadar un empleat que s'ha incorporat fa poc temps, per molt que ja sigui indefinit. "El cost de l'improcedent en aquests casos és extraordinàriament baix i no surt a compte ni anar a judici", remarca Álvarez. Molina insisteix que ara el sistema incentiva acomiadar sense causa en els contractes de curta durada, perquè la diferència en la indemnització respecte als procedents és mínima.

El 2022 –l'últim any del qual hi ha dades disponibles– es van notificar 528.413 acomiadaments a Espanya. Va ser la xifra més alta des que el ministeri de Treball va començar a registrar aquesta estadística el 2015. Alhora, la quantitat mitjana de les indemnitzacions, de 8.251 euros, no havia estat mai tan baixa. En el cas de les dones encara va ser inferior, de 7.465 euros. "El que ha de pagar l'empresa és manifestament insuficient, perquè es vincula a l'antiguitat i al salari", critica l'advocat laboralista i soci del Col·lectiu Ronda Natxo Parra. En l'opinió del lletrat, la millor revisió d'aquesta normativa seria que el "dret d'opció" el tingui el treballador, és a dir, que pugui decidir reincorporar-se quan el jutge dictamina que l'han fet fora de manera injusta. Ara aquest "dret d'opció" només el té l'empresa.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha dit en alguna ocasió que es planteja modificar aquests motius objectius. Així i tot, els experts consultats admeten que, en cas d'impulsar una reforma de l'acomiadament, el resultat serà menys ambiciós i que amb tota probabilitat l'executiu es limitarà a fixar una indemnització mínima que satisfaci la petició d'Estrasburg, que també ha picat el crostó a altres països com Itàlia o Finlàndia pel mateix tema.

Però els posicionaments ideològics són ben presents en aquest debat. L'advocat Natxo Parra es fa eco d'una postura prou estesa: "Plantejo no discutir per la quantitat, sinó per l’inici de tot: sense causa no pots acomiadar una persona", diu Parra. A més, afegeix que als tribunals també es troben sovint amb casos "manifestament injustificats" pel que fa als acomiadaments procedents, que ara estan permesos quan hi ha una previsió de pèrdues futures a l'empresa. Però el Banc d'Espanya recollia aquesta mateixa setmana l'opinió majoritària de la patronal i advertia dels riscos de retocar l'acomiadament improcedent si s'eleven les compensacions econòmiques, com demanarà el CEDS, perquè siguin dissuasives. L'argument de l'organisme és que això faria augmentar la conflictivitat judicial, la incertesa i el cost d'aquests processos, amb conseqüències negatives per a l'ocupació.

stats