Belén López: "Si els preus de l'habitatge pugen el doble que els sous, estem negociant per a les butxaques dels rendistes"

BarcelonaBelén López (les Masies de Voltregà, 1976) atén l'ARA amb la maleta a punt per agafar l'AVE cap a Girona, després de tres dies intensos de congrés en què ha estat escollida la primera dona secretària general de CCOO de Catalunya. Substituirà Javier Pacheco al capdavant del sindicat més gran del país, amb prop de 147.000 afiliats.

Des que va presentar la candidatura, s'ha parlat sobretot del seu gènere. Això l'ha molestat?

— Crec que ho hem d'anar normalitzant; no m'ha molestat i en certa manera també ho he entès. És un fet rellevant que arribi una dona a la secretaria general, nosaltres ho volem posar en valor també. Hi ha moltíssimes dones fent sindicalisme en molts espais del meu sindicat i d'altres, i està bé que es visibilitzi una cosa que ja hem estat fent durant molts anys.

¿S'ha trobat en situacions de masclisme amb companys del sindicat o empresaris amb qui ha hagut de negociar?

— Totes les dones hem viscut masclisme en totes les nostres esferes: a l'escola, a la nostra feina, als llocs on militem... Mira, fa tres o quatre dies un empresari em va dir: "Has de ser molt valenta per fer això". Què vol dir això? Vol dir que aquest espai no és teu i que si hi vas és perquè has de ser molt valenta. Això no se li diu mai a un home.

En el seu discurs s'ha referit a aportar una "mirada feminista" al sindicat. Com es concreta?

— Plantegem la necessitat d'articular un sistema nacional de cures com podria ser un sistema nacional d'educació o de salut, des del que és públic i col·lectiu, fugint de visions mercantilistes, garantint els drets laborals de les persones, majoritàriament dones, que treballen en aquests sectors. L'Estat ha d'articular aquest sistema nacional de cures i els homes hi han de participar perquè els hi toca. Les empreses han de començar també a assumir la seva part. Que tinguin cada matí un empleat a punt per treballar, cuidat, alimentat i format, té un cost que estem assumint les dones gratis. Hem de començar a parlar de permisos retribuïts, de la reducció de jornada sense reducció de salari, de l'organització del treball. Que ja ho hem fet sempre, però d'una manera més contundent.

Junts tindrà un paper clau per tirar endavant la reducció de la jornada laboral al Congrés. Creu que hi votaran a favor?

— Jo espero que hi estiguin a favor perquè no hi ha arguments econòmics per estar-hi en contra. La societat ja no és la que era fa 40 anys quan es van establir les 40 hores setmanals. Les dones ja ens hem incorporat massivament al mercat de treball, les unitats de convivència familiar són unes altres, els marges econòmics i la productivitat s'han incrementat moltíssim i els treballadors i treballadores som protagonistes d'aquest increment de productivitat. Per tant, hi ha d'haver un retorn cap a nosaltres. Si ells es posicionen en sentit contrari, que expliquin a la societat catalana en què els beneficia això. M'agradaria saber-ho.

Els preocupa l'opa del BBVA al Sabadell?

— Ens preocupa per la pèrdua d'ocupació, però no només per això, sinó també per la garantia d'accés als serveis bancaris i per com això pot afectar l'economia. Volem estar presents i ser partícips de la informació com a representants legals en aquesta operació.

Volen ser més actius en la defensa pel dret a l'habitatge.

— Tu pots incrementar els salaris moltíssim, però si després els preus de l'habitatge pugen el doble que l'increment dels sous, estem negociant per a les butxaques dels rendistes, no per a les millores de les persones treballadores. S'han de fer polítiques públiques que garanteixin productes bàsics com l'habitatge, perquè si no, totes les millores que guanyes per un costat les perds per l'altre. Són vasos comunicants. Com a sindicat, el que farem és negociar perquè això vagi en aquesta línia i mobilitzar el carrer. És un dret que ja tenim, però que no s'ha fet efectiu.

Quina relació tindran amb els sindicats d'habitatge?

— Ja hi tenim una superbona relació. De fet, hem constituït la Crida per l'Habitatge i en les últimes mobilitzacions a Catalunya nosaltres som convocants.

¿Creu que s'han quedat curtes les mesures en matèria d'habitatge impulsades pels governs espanyol i català?

— Hi ha marge de millora i s'ha de ser ambiciós.

¿Les pressions del sector immobiliari frenen els governs de ser més ambiciosos?

— Més enllà de qui vulguin acontentar o no, nosaltres tenim clares les nostres propostes. Les pressions que rebin per altres costats, ni les sé ni m'interessen. El que tenim clar és que per a la gent treballadora, l'habitatge és un dels problemes principals que s'endú més del 40% dels seus ingressos.

Com valora la situació política actual a Catalunya?

— Estem en un moment en què precisament hi ha un àmbit reaccionari brutal que està qüestionant els fonaments del sistema democràtic. Aquest ús espuri de la immigració com a cap de turc que fa l'extrema dreta va absolutament en contra de la nostra feina. És un atac frontal als nostres valors i, per tant, ho vivim amb molta preocupació. El que fem és vertebrar interessos divergents, aglutinar les reivindicacions socials i laborals de gent molt diversa, amb l'objectiu comú de la justícia social, la llibertat i la igualtat.

La ultradreta pot arribar a introduir-se en el sindicalisme?

— És tan contrari als nostres valors que no veig que puguin introduir-se en l'espai sindical. El millor antídot perquè l'extrema dreta no arribi a la gent treballadora és garantir-ne les condicions materials. Quan algú està en situació de precarietat, quan té incertesa, quan no sap si arribarà a final de mes, quan no sap si té una casa, els cants de sirena de solucions fàcils poden arribar als espais més vulnerables. És important que les esquerres entenguin que han de tenir una altura de mires en aquests moments. Això passa per fer una agenda social àmplia i per tenir pressupostos.