Tecnoestrès, fatiga i aïllament social: els riscos que suporten els treballadors digitals
Més de la meitat dels empleats de plataformes presencials, com els 'riders', són migrants
BarcelonaL'expansió del treball de plataformes en l'última dècada ha transformat les relacions laborals en molts aspectes, també en els riscos que pot generar la feina en la salut dels seus empleats. Aquest és l'impacte que ha estudiat el projecte europeu GIG-OSH, del qual formen part la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Hospital del Mar Research Institute Barcelona, amb dades de set països del continent. Totes dues institucions han publicat aquest dimarts l'informe Treballar a les plataformes digitals: què sabem sobre salut i seguretat?, que posa de manifest com l'aparent flexibilitat que prometen les aplicacions es pot convertir en una forma de precarietat amb dinàmiques perjudicials per al benestar físic i mental dels treballadors.
L'estudi ofereix un retrat de qui és la força laboral d'aquesta nova economia digital, un perfil que varia una mica segons el tipus de feina. Pel que fa al gènere, els homes predominen en les tasques presencials –aquí entrarien, per exemple, els riders de Glovo o els conductors de Cabify– amb un 65%; mentre que en la modalitat en remot –microtasques per a tota mena de sectors com el disseny o la traducció– són el 49%, amb un lleuger avantatge de la participació femenina. "Aquí la conciliació hi té un paper clau, però també el fet que en el treball presencial els riscos de violència i discriminació són més acusats per a les dones", matisa Ferran Muntané Isart, un dels investigadors de la UPF que ha participat en l'estudi.
L'edat mitjana d'aquests treballadors és de 33,8 anys i en les plataformes presencials més de la meitat (55,7%) és d'origen estranger. Aquest percentatge implica una sobrerepresentació del col·lectiu en aquest tipus de feines, ja que les persones de nacionalitat estrangera són al voltant del 15% dels ocupats espanyols, segons les dades de l'última Enquesta de Població Activa (EPA) publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El pes dels migrants és menor en les aplicacions de treball remot, on representen el 29%. A més, el 68% compta amb formació universitària, una proporció que és més gran en el cas dels empleats a distància.
L'informe també constata que la mitjana d'ingressos mensuals d'aquests treballadors suposa un 32,2% de la renda mitjana estatal per als empleats presencials i un 11,2% per als remots. "En el cas d'Espanya, on la renda mitjana anual se situa al voltant dels 23.600 €, aquestes proporcions evidencien la contribució baixa de les plataformes a l'ingrés total", remarca el document.
Assetjament sexual i solitud
A què s'exposen aquests treballadors mentre reparteixen al carrer o programen codi des de casa seva a canvi d'unes tarifes que no poden fixar ells mateixos? L'estudi revela que un 23,6% dels treballadors presencials declaren haver patit assetjament sexual i un 28,7% ha viscut situacions de discriminació. En canvi, un 87,4% dels empleats en remot se sent identificat amb la sensació de solitud laboral.
Els riscos físics més freqüents per als treballadors digitals presencials són l'exposició a temperatures extremes (64,5%) i les posicions esgotadores o forçades (62%), seguits del trànsit (54,7%) i la manipulació de càrregues pesades (48,3%). Per contra, el 29,6% de les persones en la modalitat remota es queixa de les posicions esgotadores, en aquest cas més relacionades amb un mobiliari de treball inadequat o jornades prolongades amb la vista fixada en pantalles.
Segons els investigadors, aquestes noves formes de treball digital configuren un nou mapa de riscos laborals per al segle XXI, on les categories tradicionals de la salut ocupacional ara són insuficients i obliguen a repensar el marc actual. El tecnoestrès, l'ansietat, la fatiga, l'aïllament social, o la dependència d'avaluacions automàtiques són alguns dels riscos psicosocials derivats d'aquest control algorítmic, que també accentua la pèrdua de límits entre la vida personal i la feina. "Aquest monitoratge és més prevalent en el treball en plataformes, però no exclusiu. Un dels grans riscos és que serveixi de laboratori a les empreses per posar en pràctica aquests mètodes i estendre'ls a altres sectors", avisa Muntané.
En aquest sentit, l'investigador de la UPF celebra l'aprovació de la llei rider a Espanya per blindar la presumpció de laboralitat dels repartidors, però adverteix que la normativa encara és massa ambigua i desprotegeix molts altres col·lectius que també treballen a les ordres d'una plataforma sense poder negociar les seves condicions de treball. "Les persones que treballen en remot són els grans oblidats i ho tenen encara més difícil per organitzar-se i articular demandes conjuntes", apunta Muntané. A més, alerta que la intel·ligència artificial (IA) encara aportarà més vulnerabilitat a aquest escenari, forçant l'expulsió de milers de treballadors a través de la baixada de les tarifes.