Per què es tornen a negociar noves quotes d'autònoms?

MadridL'exministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivà (PSOE), va deixar deures pendents a la seva successora, Elma Saiz, pel que fa al règim especial de treballadors autònoms (RETA): determinar noves quotes a la Seguretat Social a partir del 2026. La negociació amb sindicats, patronals i les principals organitzacions de treballadors autònoms (ATA, UATAE i UPTA) ja ha arrencat, i malgrat que estava prevista a l'agenda, ha aixecat polseguera, sobretot política. Aquestes són les claus del debat:

Quin és el punt de partida?

El punt de partida de la negociació és la reforma del govern espanyol (amb el vistiplau dels agents socials) del règim especial de treballadors autònoms (RETA) de l'any 2022, que el Congrés dels Diputats va aprovar per 260 vots a favor –entre els quals els del PP–, 64 en contra i 25 abstencions.

La reforma va suposar un canvi radical: els autònoms començarien a cotitzar en funció dels seus ingressos reals nets. Fins aleshores, els empleats per compte propi podien escollir un tram pel qual cotitzar, independentment dels seus guanys.

En termes generals, se solia escollir el tram més baix (es cotitzava menys), cosa que acabava repercutint en les prestacions socials futures, que històricament han estat molt més precàries que les dels treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social. L'exemple més clar és la pensió per jubilació: mentre que, de mitjana, els treballadors del règim general cobren una pensió de 1.660 euros al mes, en el cas dels autònoms la pensió mitjana és de 1.010 euros mensuals.

Fins on va arribar la negociació?

Aquest canvi va suposar la posada en marxa de 15 trams d'ingressos diferents i unes bases de cotització noves per a cada tram, així com quotes. Inicialment, es va plantejar una taula des de l'any 2023 fins a l'any 2032, però finalment es va fixar fins al 2025 i es va posposar la segona part (del 2026 al 2028), que és la que ara s'està negociant.

Des del 2023 fins ara, les cotitzacions a la Seguretat Social s'han incrementat gradualment (no en tots els trams) i es preveia, ja en aquell moment, que continuessin pujant fins al 2028.

Actualment, en el primer tram hi ha els autònoms amb uns rendiments nets (un cop s'han descomptat les despeses) inferiors als 670 euros al mes, i a l'últim tram els que obtenen uns rendiments nets de més de 6.000 euros.

Què vol dir que es "regularitzen" els autònoms?

La reforma va incloure un procés de regularització anual de les quotes dels autònoms. El desembre del 2024 s'ha iniciat la regularització corresponent a l'exercici del 2023, primer any de reforma en marxa. Es tracta d'adaptar les cotitzacions que els autònoms paguen cada mes en funció dels seus ingressos reals nets.

El resultat d'aquesta regularització acaba en tres escenaris: que hi hagi una diferència a favor de l'autònom (ha pagat per sobre de la base de cotització que li corresponia en funció dels seus ingressos), que surti en contra seva o que no sigui necessari fer res més. En els casos en què s'ha abonat de més, el treballador per compte propi pot optar per mantenir la base de cotització més alta per millorar les seves prestacions futures o demanar que li retornin automàticament els diners.

En el procés de regularització de les quotes de l'any 2023 (que va acabar l'abril del 2025), el 60% dels autònoms que podien rebre una devolució per part de la Seguretat Social hi van renunciar perquè se'ls tingués en compte de cara a prestacions futures o la pensió.

Què més està en joc?

Però en joc no només hi ha les cotitzacions a la Seguretat Social, sinó també altres qüestions com ara les despeses que es poden deduir els autònoms, una de les matèries que la Seguretat Social s'ha compromès a millorar. La negociació també inclou reforçar l'anomenat "atur" dels autònoms: amb la reforma del 2022 es va establir una nova prestació per cessament d'activitat i el ministeri ha reconegut que cal flexibilitat i millorar-hi l'accés, així com millorar les prestacions familiars.