El tràngol de l'ansietat financera: "Quan carregues amb tanta desesperació el que vols és que t'escoltin"

BarcelonaA Costa Rica hi havia deixat tres filles, dues d'elles menors, i una neta. Quan Viviana Matamoros va arribar a Barcelona fa cinc anys, ja acumulava massa intents de trobar l'estabilitat laboral i econòmica al seu país. Allà havia treballat per a una manufacturera nord-americana, que va tancar la fàbrica per traslladar-la a Nicaragua. També havia fet tombs amb contractes temporals en les explotacions agrícoles de flors o venent accessoris per a mascotes. El consell d'una amiga costa-riquenya que vivia a la capital catalana la va acabar de convèncer de migrar. No esperava que el procés fos gens fàcil, però tampoc imaginava que li acabaria costant la salut mental. "Va arribar un moment en què em vaig quedar sense feina, sense diners per pagar l'habitació i sense empadronament perquè no tenia un domicili fix. Patia uns alts i baixos fatals", recorda.

Matamoros explica sense que se li trenqui la veu el que la va "salvar" en un moment tan fosc. A l'aeroport de San José, quan tot just emprenia el viatge sense bitllet de tornada, una desconeguda li va recomanar que si mai tenia problemes a Catalunya busqués una parròquia i demanés ajuda a Càritas. Ho va fer quan se li van esgotar les vies per sortir-se'n econòmicament ella sola i no podia recórrer a ningú més. A l'entitat li van assignar una treballadora social i una psicòloga, amb qui va començar a fer teràpia cada quinze dies. "Vaig plorar i em vaig desfogar. Quan carregues amb tanta desesperació el que vols és que t'escoltin", confessa. També li van concedir una targeta de prepagament per comprar aliments i la van ajudar a aconseguir la residència, un tràmit que va alleugerir els nervis que patia. "A la meva família no els podia posar una cara trista quan fèiem una videotrucada. A la Marta [la seva psicòloga] li posava els àudios de les meves filles per saber com ho havia de gestionar i ella sempre em contestava amb dolçor i sense jutjar-me", agraeix Matamoros.

Reconeix que la seva salut mental va millorar clarament a mesura que les feines eren cada cop més estables. Ara treballa sobretot en la neteja i la cura de persones grans i espera poder demanar el reagrupament familiar quan tingui la nacionalitat espanyola perquè les seves filles visquin amb ella a Barcelona. "Em sento molt segura i plena. Si no hagués buscat ajuda, segurament hauria acabat amb una depressió o tornant al meu país. Encara que sembli que t'ofegues, has de buscar un flotador", diu Matamoros. El 2022 prop de 900 persones ateses per Càritas a Barcelona van rebre atenció psicològica.

L'impacte dels mals moments econòmics i laborals en la salut mental de les persones és una evidència que recolzen un centenar d'estudis acadèmics. Les crisis financeres i els nivells més elevats d'atur també s'associen amb un increment dels problemes psicològics, les patologies psiquiàtriques i els comportaments suïcides, com recorda un article liderat per la psicòloga clínica portuguesa Diana Frasquilho i publicat a la revista científica BMC Public Health. "Això s'ha accentuat molt amb la pandèmia, en aquells treballadors que l'han patit no només a nivell econòmic, sinó amb la pèrdua de la feina", indica la psicòloga Núria Casanovas, vicepresidenta de la Secció d'Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

A vegades, afegeix aquesta professional, aquesta angoixa apareix una mica tard i en forma de primers símptomes com la desconcentració, la debilitat física o l'insomni. "Sovint no són suficients perquè la persona demani ajuda", diu. Casanovas recorda la teoria de la Piràmide de Maslow i que, per tant, quan hi ha problemes més immediats per arribar a finals de mes el pacient tendeix a eludir el malestar fins que és massa intens. Encara que ja es parla sovint del concepte "ansietat financera", la psicòloga insisteix que aquest tipus de patologies sempre són multifactorials i difícilment es poden atribuir a una única causa.

"Perds la feina i perds l'autoestima"

La primera crisi de salut mental d'Irene Fernández va començar amb la maternitat, quan estava a la trentena, però "es va agreujar moltíssim" quan tenia quaranta anys i de cop es va quedar sense feina. "Perds la feina i perds l'autoestima i el contacte social. Sents frustració, tristesa, se't trenca allò que et fa útil. Tenia massa temps per pensar", explica. Aquesta situació fins i tot li va provocar alguns ingressos hospitalaris. Rebia atenció mèdica continuada, però creu que els seus problemes no s'haurien solucionat del tot si no hagués trobat un suport terapèutic. "Vaig tenir la sort de comptar amb La Muralla [una de les entitats federades a Salut Mental Catalunya], on s'organitzaven sortides i podia conèixer altres persones en la mateixa situació. Em va ajudar a sentir que no era una rareta. És el recurs més poderós que m'ha arribat", diu.

Com és evident, també la va ajudar en la seva recuperació tornar a tenir una feina estable. En el seu cas, Fernández va optar per l'autoocupació i va posar en marxa una cooperativa de treball associat que es dedica a la jardineria i als treballs forestals, en la qual ara s'encarrega de la part administrativa. De fet, fa un temps que ha començat a anar a una psicòloga privada, després de comprovar que la sanitat pública no arribava en l'atenció psicològica a la salut mental: "Fa poc que hi vaig, però ja noto molta millora. Podem fer visites d'una hora de rellotge i triar la freqüència segons la disponibilitat econòmica. Amb vint minuts cada dos mesos no fas res".

En moments en què vivim instal·lats en la incertesa –saber si l'Euríbor pujarà o baixarà pot sacsejar tant les finances com l'estat d'ànim d'una família– és habitual sentir ansietat per situacions que s'escapen del nostre control, argumenta la psicòloga i professora de la UOC Montserrat Lacalle. "Moltes persones entren en un estat d'indefensió apresa. Penses que per molt que t'esforces i intentes canviar una circumstància no ho aconsegueixes i és una sensació de fracàs constant. No tothom ha d'acabar així, però hi ha tipus de gent més vulnerable", afegeix. En aquest sentit, també indica que aquestes situacions poden portar a sentiments de culpa forts, en què l'afectat s'atribueix la responsabilitat del que li passa des d'un punt de vista negatiu, encara que hi hagi factors externs que no pot controlar.