No poder pagar el lloguer multiplica per cinc el risc de patir un trastorn mental

BarcelonaNo poder pagar el lloguer multiplica per cinc el risc de patir un trastorn mental. Ho assenyala un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i ho constata cada dia el Col·lectiu Sísifo, format per quatre psicòlegs que tenen cura de la salut emocional dels que estan a punt de perdre el sostre. L’entitat, sense ànim de lucre, que pren el nom del mite grec castigat a carregar una pedra constantment, va arrencar el 2014 en plena onada de desallotjaments per la crisi immobiliària després d’haver assistit a les assemblees veïnals de Ciutat Meridiana, en què els residents exposaven les seves pors de veure’s al carrer. 

Des de llavors, han atès un centenar llarg de famílies en intervencions que tracten sobretot “de donar-los estratègies per al canvi”, perquè quan hi arriben buscant ajuda ho fan “amb molta angoixa”, que es pot manifestar amb un “trastorn alimentari, del son, fòbies”, explica Laia Farràs, psicòloga general sanitària com la resta dels altres membres. 

La “incertesa” sostinguda durant mesos per no saber a quina porta trucar per aconseguir ajuda, la dificultat per entendre els feixucs tràmits o el sentiment de fracàs personal deriven sovint en una “depressió aguda”, en un quadre de tristesa permanent, i no és estrany que alguns dels afectats acabin en consultes de salut mental per trastorns greus.

El cas de Sants

En aquest any i mig de pandèmia, l’estat d’alarma va portar certa tranquil·litat per a les lleis antidesnonament i la moratòria. Però alhora, tal com indica Farràs, les expulsions dels domicilis han continuat i a les famílies els ha arribat un autèntic bombardeig d’informacions i notícies falses que no han fet més que afegir llenya al foc.

Ningú sap què va passar pel cap de Segundo Fuentes, l’home que es va suïcidar just quan la comitiva judicial va arribar al seu domicili de Sants per fer-lo fora, però sí que no va contactar mai amb cap entitat que l’ajudés. Aquest aïllament, apunta la psicòloga, és fatal, mentre que una bona manera de trencar la cadena de desànim és buscar espais entre iguals, amb persones que estan passant o han passat pel mateix. Plegats sumen forces, comparteixen recursos, contactes i “fan xarxa”, en definitiva. “El fet d'associar-se els empodera també socialment i són capaços d’assumir el canvi perquè troben una xarxa de cooperació”, diu Farràs.

La pandèmia, que ho ha trastocat tot, també ha provocat que famílies que havien aconseguit una estabilitat habitacional i emocional hagin hagut de tornar a la casella de sortida. No és només l’estrès de perdre la casa, afirma la psicòloga, sinó que la situació s’agreuja per l’atur, la falta d’ingressos, el fet d’haver d’espavilar-se a trobar cites per al banc d’aliments o als serveis socials. La supervivència física els deixa sense temps per cuidar la salut emocional i mental. L’emergència sanitària sembla que arriba a la recta final, però al col·lectiu no les tenen totes que aquest agost sigui un mes estrany i poc convencional respecte de l’habitual calma estival, en què no es concreten dates per als desnonaments. El 9 d’agost s’extingeix la moratòria dictada pel govern espanyol i al barri hi ha cert neguit que es vulgui recuperar el temps perdut per executar ordres.

Els psicòlegs tracten bàsicament la salut mental dels adults de les famílies però saben que les criatures són les altres víctimes, que pateixen les angoixes i les pors dels grans. Per això, els dies previs i el del desnonament els acompanyen i estan per ells. Fins i tot encara que no s'executi l’expulsió. Es tracta d'un alleujament temporal, insuficient per calmar l’angoixa.