Yolanda Díaz, la ministra del "punt d'inflexió" al mercat laboral

Barcelona / MadridEncara no se sap quin paper tindrà Yolanda Díaz en les pròximes eleccions estatals. Queda clar, però, que després de renunciar a liderar l’espai a l’esquerra del PSOE, deixarà un llegat de set anys al capdavant del ministeri de Treball, si les generals se celebren el 2027. Una veu sindical que hi ha treballat de prop no dubta en qualificar l’agenda de reformes i mesures impulsades des de la seva cartera com un “punt d’inflexió” per al mercat laboral espanyol, començant per la reforma laboral del 2021.

"Ha estat la reforma laboral, la llei rider... tantes i tantes normes tot i l'adversitat", recordava Díaz fa uns dies, quan va ratificar una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI) després d'un acord amb els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, però sense la patronal. La titular de Treball també treia pit d'haver aconseguit que el ministeri, sempre sota l'atenta mirada dels departaments d'Economia i Hisenda –han protagonitzat més d'un xoc, com per exemple amb la reforma del subsidi per desocupats–, tingui avui "vida pròpia, autonomia pròpia, sense dependència d'altres ministeris".

Amb les organitzacions sindicals, Díaz ha aconseguit desencallar fins a 27 acords. De tots ells, alguns també han comptat amb el vistiplau de la patronal. La foto a tres bandes, però, s’ha anat diluint durant aquesta segona legislatura, fins al punt que els empresaris només han donat suport al pacte contra la discriminació LGBTI+ a la feina.

Adeu a la temporalitat

Entomar una reforma laboral va ser la promesa central de la ministra de Treball quan va assumir el càrrec, amb l'objectiu de deixar enrere la del PP i reduir la temporalitat per prioritzar els contractes indefinits. El febrer del 2022, Díaz va aconseguir que el Congrés aprovés una nova norma –gràcies al vot erroni d’un diputat del PP– que també va recuperar instruments com la ultraactivitat dels convenis col·lectius, que tornen a prorrogar-se automàticament quan caduquen si no hi ha un nou acord. Amb la reforma laboral de Díaz, l'ús dels contractes temporals es va reduir a dues modalitats per causes molt concretes: contracte per circumstàncies de la producció i contracte de substitució.

Entre l’últim trimestre del 2021 i el quart trimestre del 2025, el pes dels contractes temporals a Espanya ha caigut del 25,6% al 15,1%, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A canvi, es va impulsar la figura dels fixos discontinus per a aquelles feines estacionals o intermitents, amb els quals el treballador encara conserva l'antiguitat quan l'empresa no el requereix. De totes maneres, aquesta modalitat tan sols representa el 3,5% dels contractes, en comparació amb el 81,4% dels indefinits permanents.

L’espina que, de moment, té clavada Díaz és no haver aconseguit prou suport al Congrés per aprovar la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. Aquesta vegada no hi va haver cap error a la cambra baixa que salvés la norma. Tot i això, Díaz preveu tirar endavant un dels punts més polèmics de la mesura: el reforç del control horari amb una nova regulació, un canvi que vol portar aviat al consell de ministres.

També continua pendent el tràmit parlamentari per tirar endavant l'Estatut del Becari, així com el blindatge dels complements salarials davant les pujades de l'SMI. Alhora, Díaz no ha obert la caixa dels trons de la reforma de l'acomiadament a Espanya, malgrat la pressió dels sindicats i de diferents instàncies europees. A més, la ministra de Treball s'ha compromès, tot i que encara no s'ha aprovat, a ampliar els permisos per defunció i cures pal·liatives, i reforçar la prevenció dels riscos laborals.

Pols a les plataformes

En termes de relacions laborals, la vicepresidenta segona també serà recordada per haver posat fi al modus operandi de les aplicacions de repartiment que, quan va arribar al govern espanyol, operaven amb falsos autònoms a les seves flotes. Aquest model comportava la renúncia a drets laborals bàsics, com ara les vacances pagades i els descansos regulats, i en molts casos abocava els treballadors a l’autoexplotació i a pràctiques irregulars, com el lloguer de comptes per part de migrants sense papers.

Ni les multes milionàries de la Inspecció de Treball, ni l'aprovació de la llei rider el 2021 –amb un text final que rebaixava les expectatives inicials de regular tot el treball en plataformes–, van ser tan efectives a l'hora de fer recular aquestes empreses com la reforma del Codi Penal que amenaçava els seus responsables amb penes de presó pels delictes laborals contra els treballadors. Finalment Glovo i més tard UberEats han acabat accedint a contractar els seus repartidors com a assalariats.

Els ERTO, d'experiment a mesura estructural

Un dels moments més complicats que ha hagut d'afrontar al capdavant del ministeri de Treball és el tancament massiu d’empreses per la pandèmia de la covid-19. D’aquella situació d’emergència van sorgir els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), un mecanisme que va ajudar a preservar milers de llocs de feina –avui, ningú ho discuteix– i que s'ha acabat convertint en una eina estructural. La mateixa Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ho va qualificar de "gran èxit" i va estimar que per cada empleat cobert per un ERTO, es van salvar entre 1,1 i 2,2 llocs de feina.

Sumat a tot això, hi ha un altre dels primers grans acords del seu mandat, just quan va arribar al ministeri: l'increment del salari mínim interprofessional (SMI) el 2020 fins als 950 euros bruts al mes en catorze pagues. Díaz va continuar la línia iniciada pel PSOE i Podem el 2018, quan es va aprovar un nou augment després d'anys d’estancament. Des d'aleshores, el sou mínim no ha deixat de créixer i el 2026 se situa en 1.221 euros bruts al mes.