Trump amenaça la UE amb aranzels del 200% al vi, el xampany i altres begudes alcohòliques

WashingtonEl president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat la Unió Europea amb imposar aranzels del 200% a "tots els vins, xampanys i begudes alcohòliques". Ho ha fet a través de la xarxa Truth Social, on també ha afirmat que la UE "és una de les autoritats aranzelàries més hostils i abusives del món" i que farà efectiva aquesta amenaça si Europa no retira l'aranzel al bourbon anunciat aquest dimecres.

Trump ha insistit que la Unió Europea es va crear amb l'únic propòsit de "treure profit" dels Estats Units i ha deixat clar que el nou aranzel s'imposaria a les begudes alcohòliques provinents de França i altres països de la UE: "Això seria genial per als negocis de vi i xampany dels EUA".

Trump es vol venjar de l'aranzel del 50% al whisky de bourbon, una de les contramesures plantejades per la Unió Europea davant de l'anunci del president republicà de posar taxes del 25% a l'acer i l'alumini europeus. Brussel·les ha fet pública aquest dimecres la seva intenció d'aplicar taxes a productes icònics estatunidencs: a més del bourbon, als productes de la marca Levi's o Harley Davidson. El bloc comunitari donava així la primera resposta a la guerra comercial de Donald Trump en una contramesura d'un valor total de 26.000 milions d'euros.

El president estatunidenc no para de desestabilitzar l'economia mundial amb les seves amenaces aranzelàries. El caos ja no només és general per les contínues amenaces o per l'aplicació de tarifes comercials agressives contra la Xina i determinats països, sinó perquè Trump no para de fer i desfer. Els seus dos veïns, Mèxic i el Canadà, van veure com el 4 de març els aranzels del 25% entraven en vigor per al cap de dos dies constatar que Trump els tornava a ajornar.

El cas d'Ottawa encara era més esperpèntic, ja que Trump havia assegurat públicament que el Canadà no estava fent prou per controlar l'entrada de fentanil als Estats Units i, per tant, no ajornaria els aranzels. L'endemà, sense previ avís, el memoràndum que signava per allargar la pausa a Mèxic també incloïa el Canadà.

La confusió s'ha continuat perpetuant en la guerra comercial que Trump s'ha obstinat a lliurar. Aquest mateix dimarts, Trump amenaçava amb doblar els aranzels a l'acer i l'alumini canadenc (cosa que suposaria un 50%). Hores després, la Casa Blanca reculava i deia que no serien del 50%, mentre que Trump afirmava en una taula rodona amb directors executius que els aranzels serien superiors al 25%. Però tampoc especificava si parlava de l'acer i l'alumini canadenc. La qüestió no es va resoldre fins que van entrar en vigor les tarifes comercials del 25%.

Més enllà de l'amenaça dels aranzels del 200% contra les begudes alcohòliques importades de la UE, la principal preocupació per als socis europeus són els anunciats aranzels del 25% que han d'entrar en vigor a partir del 2 d'abril. Europa està treballant per intentar que Trump canviï d'idea, tot i que de moment no sembla que se n'estigui sortint. La realitat és que el president veu les polítiques aranzelàries com una manera d'exercir la força dins les relacions geopolítiques. Trump no només busca abaixar els impostos comercials que aplica la UE als productes estatunidencs sinó també reindustrialitzar els Estats Units.

Mentre que Europa fa anys que aposta per la descarbonització (que implica tancar algunes de les grans fàbriques del continent), Trump ha dit que vol tornar a fer negoci amb el carbó i el petroli. En un context de fortes pressions aranzelàries sobre els fabricants europeus, que a més han de lidiar amb la transició energètica, el missatge de Trump de recarbonitzar els EUA i oferir avantatges pel fet de fabricar dins del país pot resultar atractiu. O almenys és la lògica amb la qual el president estatunidenc està executant la guerra comercial contra Europa.

Afectació a Catalunya

Previsiblement, els aranzels tindran un impacte negatiu, però limitat, sobre el sector vitivinícola català. El 2023, la indústria del vi representava un 1,2% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de Catalunya, amb més de 1.300 empreses i una ocupació de més de 10.000 persones, segons dades d'Acció, l'agència de promoció exterior de la Generalitat.

El gruix dels vins i caves catalans es consumeixen a Espanya: per exemple, en el cas de les empreses de la Denominació d'Origen Cava (una de les més exportadores), els ingressos provinents de l'estranger representen aproximadament una cinquena part de la facturació. Pel que fa als Estats Units, és el segon mercat on més venen els cellers catalans i un dels que han liderat el creixement exportador, però no té un pes prou gran perquè els aranzels amenacin la viabilitat de la gran majoria de companyies vitivinícoles que hi tenen activitat.

En aquest sentit, aquesta setmana els responsables de la marca col·lectiva de vins escumosos Corpinnat (que ven fora de l'Estat un 17% de la seva producció) van apuntar que esperaven un increment de les tarifes als EUA, però que no preveien que representés un daltabaix per a les empreses associades perquè, tot i ser un país de destinació important, no és clau.

A més, algunes empreses més grans, com ara Freixenet, ja tenen cellers propis als Estats Units i hi produeixen vins que, com que estan elaborats en territori nord-americà, no estan afectats pels aranzels.