El visionari que va anticipar la crisi del 2008 i ara aposta contra la bombolla de la IA

BarcelonaMichael Burry tuiteja poc, parla menys i no es deixa veure gairebé mai, però quan ho fa és per alguna cosa. I aquesta setmana ha decidit fer pública la seva aposta contra la intel·ligència artificial.

Burry no és un inversor qualsevol. El fundador i conseller delegat del fons Scion Capital –amb seu al municipi californià de Saratoga, a Silicon Valley– va saltar a la fama el 2015, quan l'actor britànic Christian Bale el va interpretar a la gran pantalla, a la pel·lícula The big short, en la qual s'explica com ell i altres inversors van predir amb encert la crisi financera del 2008. Arran de la pel·lícula –basada en el llibre homònim de Michael Lewis–, el financer nord-americà ha passat a tenir un estatus de visionari que li atorga un poder de persuasió sobre els mercats que no tenen la majoria de gestors de fons.

L'estatus de Burry no prové del fet de ser retratat a The big short, sinó justament del que mostra el film: en els anys previs a la crisi financera i immobiliària, quan l'economia nord-americana estava en plena febre hipotecària, l'inversor nord-americà –que és metge de formació– va ser capaç de veure, entremig de l'eufòria general i després d'un exhaustiu estudi del mercat, que els préstecs que els bancs anomenaven subprime eren, en essència –segons la descripció que se'n fa a la pel·lícula–, "merda de gos". I tots els complicats productes financers que tenien aquests crèdits barats com a base, "merda de gos embolicada en merda de gat". Burry va agafar els diners que tenia a disposició a Scion i, malgrat la forta oposició dels socis de l'empresa, va apostar fort contra la bombolla immobiliària i financera.

Pocs anys més tard, el mercat de l'habitatge nord-americà havia col·lapsat i el sector bancari va haver de ser rescatat pel govern per evitar l'esfondrament de l'economia mundial. Naturalment, Burry es va fer d'or.

La bombolla de la IA

Tot i fer una fortuna el 2008, Burry continua al peu del canó a Scion mentre gaudeix de l'aura de guru. El seu compte a X, que ni tan sols té verificat, es diu Cassandra Unchained. De moment, no li ha anat malament. El 2021, per exemple, va guanyar una bona picossada fent el contrari que durant la crisi: va apostar a favor de la fortalesa de les accions de la cadena de botigues de videojoc GameStop, que es van disparar temporalment a la borsa.

És per això que al món de les finances han saltat les alarmes quan aquesta setmana Burry ha donat a conèixer que té diverses posicions baixistes contra dues empreses del sector de la intel·ligència artificial: el fabricant de microxips Nvidia i l'empresa de software Palantir Technologies. Les posicions baixistes són les inversions que guanyen diners si el preu d'un actiu –una acció, un bé, un immoble– disminueix. Cal dir que hi afegeix èpica el fet que el fundador de Scion ha tingut la fortalesa de fer pública l'aposta només una setmana més tard que Nvidia es convertís en la primera empresa de la història a assolir una valoració a borsa de cinc bilions –cinc milions de milions– de dòlars.

Concretament, Scion ha fet la inversió baixista a través de puts sobre les accions de les dues empreses, uns productes financers força habituals. El put es basa en un intercanvi entre dues parts, una que té el dret a vendre les accions a un preu determinat i l'altra que té l'obligació de comprar-les a aquest preu. És a dir, amb aquest put, Burry es cobreix les espatlles en cas que el preu de les accions d'aquestes empreses caigui en picat, ja que s'assegura el dret a vendre-les per un valor mínim. Segons dades enviades pel fons al regulador, Scion té cinc milions de puts sobre accions de Palantir i un milió sobre accions de Nvidia, dues posicions valorades en 912 milions i 186 milions de dòlars, respectivament.

L'anunci de l'inversor va caure com una gerra d'aigua freda a un sector que fa temps que sent com es parla de "bombolla". Indignat, el conseller delegat de Palantir, Alex Karp, va aparèixer al canal nord-americà CNBC per desacreditar la posició de Burry: "Les dues empreses contra les quals inverteix són les que estan fent tots els diners, cosa que és superestranya. La idea que els xips i l'ontologia [els esquemes conceptuals de la IA] són contra el que cal invertir és una autèntica bogeria", va dir.

"Crec que és un comportament atroç i em posaré a ballar quan es demostri que està equivocat", va afegir Karp abans d'acusar Burry de "manipular el mercat". Aquesta setmana, les accions de Palantir han caigut un 16% i les de Nvidia, un 12%.

Per què ara?

Per què ha decidit Burry fer pública ara la seva inversió contra la IA? "Tots els gestors quan tenen una posició la volen donar, perquè es vegi", explica Xavier Brun, codirector acadèmic del màster en finances i banca de la UPF Barcelona School of Management i responsable de valors a la gestora de fons Trea AM. L'objectiu, doncs, és que la resta d'inversors s'adonin que la seva inversió és bona i, per tant, la segueixin i es creï la tendència baixista que ell busca.

De moment, tot i que segurament no té relació amb la decisió de Scion, Deutsche Bank també està buscant opcions de hedging (alternatives per minimitzar pèrdues en cas que una inversió vagi malament) a la seva exposició a empreses d'IA, segons va informar dijous el Financial Times. Segons el diari britànic, el banc alemany no ha donat a conèixer quants diners ha invertit en el sector, però entre préstecs a companyies i inversions directes, s'estima que es tracta de milers de milions d'euros.

Les posicions de Scion i Deutsche no convencen a tothom, però. De fet, Brun recorda que el perill de la bombolla de la IA fa temps que sura en l'ambient: "Es diu que potser hi ha una bombolla de parlar de la bombolla", afegeix. Alhora, però, les xifres parlen per si soles i el mateix Burry les va recordar en un parell de missatges a X, en els quals mostrava com dues multinacionals, Nvidia i OpenAI, financen un cercle de préstecs i inversions a tota la indústria. "Crec que Burry té raó", indica Brun, que –igual que l'inversor nord-americà al seu missatge a X– veu paral·lelismes en els patrons de creixement de la borsa a finals dels 90, quan el sector tecnològic ja va patir l'anomenada bombolla de les puntcom provocada per la generalització de l'ús d'una altra tecnologia trencadora: internet.