Més enllà de la reducció de jornada: el calaix laboral que Yolanda Díaz vol obrir després de l'estiu

MadridDavant la falta de suports parlamentaris, el govern espanyol va decidir deixar per a després de l'estiu la negociació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. És una de les grans promeses de la legislatura actual, sobretot per a qui n'ha fet bandera des del primer minut, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i alhora cara visible de Sumar, el soci minoritari del govern de coalició.

Ara bé, no és l'única carpeta en matèria laboral que el govern, i en particular Díaz, ha de treure del calaix després de les vacances d'estiu. Després d'arribar a un acord amb el PSOE per l'aprovació de nous permisos remunerats per naixement i cura dels fills, aquesta segona meitat de l'any estarà marcada per la millora dels salaris i l'enduriment dels acomiadaments, entre altres polítiques econòmiques.

Mesos d'endarreriment en la reducció de jornada

Al juny, davant les esmenes a la totalitat que planaven sobre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals i sense tocar el salari, el govern va decidir deixar per al setembre la seva negociació i votació al Congrés dels Diputats. Tot i que s'ha mostrat optimista, Díaz no té els vots lligats dels socis d'investidura per tirar endavant la mesura. Això complica la intenció que les empreses hagin d'adaptar els seus convenis col·lectius a la mesura abans del 31 de desembre del 2025.

Qui més problemes hi veu és, principalment, Junts. De fet, una de les esmenes a la totalitat és seva. En aquesta posició de Junts també hi ha tingut un paper clau el rebuig frontal de les patronals catalana i espanyola a reduir la jornada.

La ministra ha d'aconseguir que els de Carles Puigdemont retirin l'esmena perquè com a mínim la norma es pugui tramitar. Això obriria la porta a poder introduir modificacions i, per tant, a trobar un text que convenci Junts. "Estem avançant en l'acompanyament a les pimes [a l'hora de reduir la jornada]", va indicar Díaz a principis d'agost en una entrevista a RNE. La ministra de Treball ha plantejat incorporar ajudes directes a aquestes empreses, així com als autònoms, i excepcionalitats pel que fa al desplegament de la reducció de la jornada per convèncer Junts. Alhora, des de Treball també s'han mostrat oberts a replantejar les mesures contra l'absentisme laboral, cosa que agrada a la patronal, tot i que això ha generat "preocupació" entre alguns dels socis d'esquerra, com Podem.

De bracet amb la reducció de jornada hi ha un reforç del dret a la desconnexió, així com l'enduriment del registre horari. En aquest sentit, Díaz ha advertit que podria aprovar aquest darrer element per separat, en consell de ministres i sense necessitar l'aval del Congrés dels Diputats.

Salari mínim interprofessional

Díaz vol convocar els agents socials per negociar una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per a l'any 2026. "A la tornada de l'estiu seguirem apujant l'SMI", va afirmar durant l'entrevista a RNE. La pujada de 50 euros d'aquest 2025, que va deixar l'SMI en 1.184 euros mensuals bruts en 14 pagues, es va acordar amb CCOO i la UGT, però sense la patronal espanyola CEOE.

En paral·lel al diàleg social, Díaz convocarà la comissió d'experts de l'SMI perquè recomani quin percentatge ha de pujar. La comissió d'experts s'encarrega d'assessorar el govern espanyol pel que fa a l'augment de l'SMI. En formen part membres de l'executiu, els agents socials i professionals acadèmics. Es va constituir l'any 2021 per determinar com s'havia d'incrementar l'SMI perquè es tradueixi en un 60% del salari mitjà, tal com estableix la Carta Social Europea. Més enllà del diàleg social, Díaz haurà de parlar amb el ministeri d'Economia, que sempre ha anat amb peus de plom a l'hora de defensar pujades importants. Des de l'any 2018, quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa, l'SMI acumula un increment d'un 61%. L'última pujada va beneficiar uns 2,4 milions de treballadors.

Més enllà d'una millora del sou mínim, sindicats i patronals han de reprendre aquesta pròxima tardor la negociació per a un nou acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva (AENC), el marc estatal de referència per a empreses i treballadors a l'hora de revisar els convenis col·lectius i, per tant, futurs increments salarials. L'actual AENC ocupa els anys 2023, 2024 i 2025.

Modificacions en l'acomiadament

Una carpeta que fa temps que els sindicats reclamen obrir, però que la patronal no vol ni sentir-ne a parlar, és la de les indemnitzacions vinculades a l'acomiadament. CCOO i la UGT fins i tot han dut la batalla a Europa i el Comitè Europeu de Drets Socials els ha donat la raó, i els ha deixat clar que les indemnitzacions que es paguen després que un treballador perdi la feina no són suficients per compensar el dany sofert ni per dissuadir l'ocupador de fer-lo fora. A l'Estat, el Tribunal Suprem ja ha deixat clar que si es vol tocar, ha de ser per la via legislativa, no pels tribunals.

Després d'alguns intents frustrats per modificar-les (es va plantejar durant la reforma laboral del 2021), Díaz vol encarrilar una reforma tenint en compte la Carta Social Europea. De fet, en l'acord de govern entre PSOE i Sumar s'hi recull el compromís d'establir "garanties per a les persones treballadores davant l'acomiadament, complint amb la Carta Social Europea i reforçant la causalitat en l'extinció de la relació laboral". El ministeri de Treball estudia tenir en compte les circumstàncies personals i laborals del treballador acomiadat. 

Estatut del becari

"Acabarem amb els falsos becaris", va afirmar Díaz fa uns dies. L'Estatut del Becari fa més de dos anys que està en un calaix. Després d'un acord amb els sindicats, el text es va sotmetre a consulta pública i aquest 2025 ha rebut el vistiplau de la secretaria d'estat d'Ocupació. Les friccions amb el PSOE al voltant d'aquesta matèria han estat constants, però ara s'haurien resolt i la seva aprovació definitiva en consell de ministres també hauria d'arribar aquesta segona meitat de l'any. Després, farà el salt al Congrés dels Diputats, cosa que deixa a l'aire la seva aprovació i entrada en vigor definitiva.

L'Estatut del Becari unifica criteris sobre les pràctiques laborals no remunerades. A més, incorpora un període de descans mínim setmanal i anual, de la mateixa manera que els treballadors. Una altra de les novetats principals és la cobertura per part de l'empresa de les despeses essencials vinculades a la feina, com poden ser el transport, les dietes o l'allotjament, sempre que l'estudiant no s'estigui beneficiant d'altres ajudes.