Ni pressupost de l’euro ni fons de garantia de dipòsits
L’impost a les tecnològiques tampoc troba sortida i els ministres ja parlen de gravar només la publicitat
Brussel·lesEuropa esgota un altre any sense complir els propòsits que s’havia fet l’1 de gener. Tots els líders europeus, i en particular els ministres de Finances de l’euro i els representants de les institucions, estan d’acord que la moneda necessita fer-se més forta si vol superar millor pròximes crisis. Però l’acord d’ahir va ser l’última constatació que no hi ha consens. El 2018 es va començar amb una llarga (i ja rebaixada) llista de propòsits d’any nou per a la “refundació” d’Europa -en paraules del president francès, Emmanuel Macron- però l’acabarà havent pogut esborrar només dos dels cinc punts de la llista, que són els menys ambiciosos. Els resultats de les reunions d’ahir va ser només l’última constatació de les desavinences.
Els objectius? Un pressupost per a l’eurozona que s’inscrigui dins del de la Unió i que, si és possible, tingui un fons per a aturats; la creació d’un fons de garantia de dipòsits per protegir els estalvis dels clients dels bancs comunitaris; una mena de Fons Monetari Europeu que pugui rescatar estats membres amb problemes, i un últim recurs per proporcionar liquiditat als bancs sistèmics que facin fallida, una xarxa de seguretat.
Els resultats? Ahir a primera hora del matí i després d’una reunió que va durar tota la nit, el president de l’Eurogrup, Mário Centeno, anunciava un “acord” i un “progrés per enfortir l’euro”. Però en realitat només es va donar llum verda a dues de les mesures anunciades anteriorment. L’Eurogrup segellarà d’aquí dues setmanes la creació d’aquesta xarxa de seguretat, que es vincularà al fons de rescat (Mede) com un suport fiscal per finançar el fons de resolució bancària i que, de fet, ja s’havia aprovat el 2013. Com deia ahir la ministra espanyola d’Economia, Nadia Calviño, “si en un futur un banc sistèmic europeu està en crisi hi haurà un fons al qual hauran contribuït els diferents bancs per assegurar que hi ha prou liquiditat”. És el que va passar amb la resolució -en argot europeu- del Banco Popular. Les institucions van coincidir després que el cas va demostrar que faltava aquesta xarxa de liquiditat.
La proposta inicial de la Comissió era que disposés d’uns 60.000 milions d’euros ampliables per unanimitat. Segons els primers documents aprovats ahir, ha d’estar llest el 2024 però es deixa la porta oberta en el mateix text perquè es pugui avançar al 2020 si s’han reduït prou els riscos en els organismes financers.
El segon cas és el reforç del Mede en si mateix, és a dir del fons de rescat. La proposta de la Comissió Europea de crear el Fons Monetari Europeu es remunta ja a finals del 2017 i ja s’entenia aleshores com el pas mínim cap a la veritable unió monetària. Però es va anar convertint a poc a poc en un objectiu de màxims. L’acord ratificat ahir aprova reforçar el Mede (el fons de rescat, que inicialment havia de ser un braç del Fons Monetari). Han acordat “reforçar” el seu paper amb més poder per a la prevenció de crisis a través d’instruments de precaució, però deixen clar -en l’esborrany de les línies que han de passar a net a la cimera de la setmana que ve- que per accedir a aquestes línies de crèdit els països han de tenir un nivell d’endeutament “sostenible” i, per exemple, un dèficit inferior al 3%. Deixar clares les condicions per als rescats era un dels motius del desacord, perquè països com Alemanya, Holanda, Irlanda i Finlàndia exigien no deixar-ho obert a interpretacions polítiques.
El que ha quedat per aprovar és, com deia ahir la mateixa Calviño, el que més significat tindria per als ciutadans europeus. Es fa un pas més cap a la unió bancària, amb algunes millores més de nivell més tècnic, i també es millora com reduir i compartir més riscos financers entre estats. Però de cara als ciutadans no s’aconsegueix crear un pressupost de l’euro que serveixi per “estabilitzar” l’eurozona, finançat a través d’impostos comunitaris i que proporcioni inversions, i que fins i tot també tingui una mena de fons per a aturats. Ahir només van acordar discutir les bases d’aquest pressupost el 2019 i crear un grup de treball.
Una de les proves que el projecte del pressupost ha quedat incomplet és que ahir un dels seus pilars, l’impost a les tecnològiques, també va quedar aparcat fins a l’any que ve. Els ministres ja discuteixen rebaixar-lo a mínims i gravar només la facturació per publicitat i no per comerç electrònic o de dades.
