Economia 20/03/2021

El polèmic rescat de Plus Ultra, l’aerolínia que fa servir un sol avió

La companyia rebrà 53 M€ a través d’un préstec criticat per l’oposició pels dubtes sobre la seva viabilitat i pels presumptes vincles amb el chavisme

3 min
Un avió de la companyia Plus Ultra.

BarcelonaL’escut d’Espanya està flanquejat per les dues columnes amb les quals, segons la mitologia grega, Hèrcules va marcar a l’estret de Gibraltar la fi de la Terra. Als pilars els envolta una cinta vermella que llueix amb lletres daurades el lema “Plus ultra” (“Més enllà”). Amb aquesta expressió, es recordaria als navegants que a partir d’aquell punt de la península Ibèrica s’acabava el món conegut i s’enfrontaven tot sols als misteris més inexplicables.

El nom de l’aerolínia espanyola Plus Ultra va néixer d’aquest mite i com a homenatge a l’hidroavió de l’Aeronàutica Militar Espanyola batejat amb el mateix lema que el 1926 va protagonitzar el primer vol entre Espanya i Amèrica. Des de la setmana passada, però, el misteri que amaga aquest terme llatí és un altre. El consell de ministres ha aprovat un préstec de 53 milions d’euros a través de la SEPI per a la companyia, una decisió que ha desfermat les crítiques de l’oposició i una certa estupefacció al sector aeronàutic. El grup rebrà 34 milions en forma de préstec participatiu, i els 14 restants, com a préstec ordinari.

Per què això és polèmic? El PP i Vox van interrogar durament dimecres la ministra d’Hisenda, María José Montero (d’ella depèn la SEPI) perquè consideren que la companyia té vincles amb el govern de Veneçuela. La també portaveu del govern espanyol va ser contundent en la resposta: Plus Ultra és “estratègica” pel nínxol de mercat que cobreix –vols entre l’Amèrica Llatina i Espanya, la majoria duplicats per Iberia– i compleix tots els criteris per rebre el rescat. El que més va sobtar de la defensa de Montero, però, va ser que el ministre de Transports, José Luis Ábalos, es mantingués totalment al marge de l’operació. Aquest ministre va seguir de prop les ajudes a Air Europa en la compra per part d’Iberia, però s’ha desvinculat del rescat de Plus Ultra. I Vox va aprofitar aquest detall per recordar la desconcertant trobada d’Ábalos amb la vicepresidenta veneçolana, Delcy Rodríguez, a l’aeroport de Barajas el gener del 2020.

Més enllà de les sospites de la dreta sobre els vincles veneçolans de l’aerolínia, aquesta acumula un passat de pèrdues, judicis i flirtejos amb la dissolució pel qual també s’ha qüestionat el seu rescat. Plus Ultra es va constituir el 2011, però no va fer el seu primer vol fins cinc anys després. Aleshores els seus fundadors, Julio Martínez i Fernando González, no eren desconeguts a la indústria aeronàutica. Eren els mateixos directius que estaven al capdavant d’Air Madrid quan va entrar en bancarrota el 2006 i va deixar a terra milers de passatgers, la majoria migrants sud-americans que tenien vols per visitar la família durant el Nadal. L’Audiència Nacional els va investigar per la fallida, però els va acabar absolent. González va tornar a tenir problemes amb els tribunals i el 2019 va ser condemnat per un delicte fiscal a 11 mesos i 29 dies de presó, segons va publicar El Correo Vasco.

Durant la gestió de Martínez i González, Plus Ultra no ha aconseguit generar beneficis en ni un sol exercici. Els últims comptes presentats al Registre Mercantil són els del 2019, quan l’aerolínia va registrar 2 milions d’euros de pèrdues i 63 milions de facturació. Plus Ultra compta amb una plantilla de 350 treballadors (dels quals una bona part estan en ERTO) i durant l’últim any de normalitat al sector aeri abans de la pandèmia va transportar un total de 156.139 passatgers. És a dir, una quota de mercat del 0,03% a Espanya. Com va avançar Vozpópuli, actualment l’empresa només té un avió de la seva flota en actiu i l’ha fet servir una única vegada aquest 2021 per a un vol d’anada i tornada a Veneçuela.

La connexió veneçolana

A banda de les seves arrels espanyoles, hi ha un 47% del capital de Plus Ultra que connecta amb el país centreamericà. Aquesta participació és propietat de Snip Aviation, una societat en què els tres directius que apareixen al Registre Mercantil són veneçolans. Es tracta de Rodolfo José Reyes, Railf el Arigie i Roberto Roselli. Segons una investigació del mitjà local Armando.info, tots ells estan vinculats a Camilo Ibrahim, el poderós empresari que controla les botigues de Zara a Veneçuela. El magnat forma part de l’entorn pròxim a la vicepresidenta Delcy Rodríguez i de l’esposa del mateix Maduro, Cilia Flores.

Plus Ultra va arribar a Veneçuela el 2018 quan altres companyies desestimaven les rutes a Caracas per la inestabilitat social i econòmica del país. En un comunicat enviat aquesta setmana, la companyia insistia en la seva espanyolitat i en la “credibilitat” del projecte per justificar el rescat amb el qual la salvarà la SEPI. Malgrat aquestes paraules, el misteri persisteix i Plus Ultra té tots els ingredients per esdevenir el tabú oficial de la resposta del govern espanyol contra el covid.

Les altres ajudes urgents de la Sepi
  • Air Europa L’aerolínia amb seu a Palma va ser la primera en beneficiar-se dels fons de la Sepi per a les empreses colpejades per la pandèmia. L’ens va aprovar un rescat de 475 milions d’euros a la companyia, que Iberia va comprar per 500 milions a pagar en cinc anys.
  • Duro Felguera A principis de març el consell de ministres va donar llum verda a injectar 120 milions d’euros a l’enginyeria asturiana a canvi del 40% del seu capital. El grup té més de 1.000 empleats i s’ha compromès a trobar un inversor per garantir el seu futur.
  • Ávoris El rescat d’Ávoris, la divisió de viatges del grup balear Barceló, és dels més elevats fins ara: rebrà 320 milions de la Sepi. La companyia està a punt d’integrar les seves agències de viatges amb les de Globalia.
stats