Poly Klyn passa a mans del seu competidor alemany Toi Toi
Encara no fa ni un any Poly Klyn renaixia de les cendres deixant enrere un concurs de creditors i amb plans per estendre els seus vàters portàtils per festivals i esdeveniments tant a Catalunya com a l’exterior. L’empresa, però, no va poder fer front fa uns mesos al segon termini del pagament als seus creditors (principalment la banca) i va acabar entrant en liquidació i sent comprada pel seu gran competidor, el grup alemany Toi Toi. Segons van confirmar a l’ARA fonts pròximes a la companyia, els nous propietaris van quedar-se la unitat productiva de Poly Klyn, a Terrassa, i van salvar la major part dels llocs de treball (34 persones de 37 van conservar la feina) per 650.000 euros.
Toi Toi ha fet un salt considerable a Espanya amb la compra de la que era una de les empreses líders en la instal·lació de lavabos portàtils a Espanya. El grup alemany facturava a tot l’Estat poc més d’un milió d’euros, mentre que Poly Klyn tenia uns ingressos de quatre milions i presència territorial més enllà de Barcelona i l’àrea metropolitana.
L’empresa ha traslladat la seva seu principal des d’Olesa fins a Terrassa i gràcies l’operació ha estès la seva xarxa amb seus a Tarragona, Lleida, Girona i Madrid, segons van apuntar les mateixes fonts empresarials. Amb l’operació, Toi Toi serà el nou líder d’un sector que ja domina a escala mundial, amb una facturació d’uns 270 milions d’euros.
El grup ha decidit conservar la marca Poly Klyn, almenys a Barcelona i rodalies, on està molt implantada, fins al punt que s’ha convertit en un nom genèric per referir-se a aquesta mena de banys. A la resta del territori apostaran per la marca pròpia Toi Toi, que fins al moment de la compra a l’abril convivia amb la marca terrassenca.
Un deute asfixiant
Poly Klyn va reestructurar el seu deute de 10 milions d’euros -fruit de caiguda d’ingressos amb l’esclat de la bombolla immobiliària- amb un acord amb la banca creditora el 2014. Es va aplicar una quitança del 50% i uns terminis de pagaments que l’empresa no va poder satisfer a principis d’aquest any. Les inversions per mirar de remuntar el negoci i diversificar-se fora de la construcció van fer-se sense suport financer i van acabar asfixiant l’empresa i abocant-la a la liquidació.
