La possible arribada de 3.000 llicències VTC revolta el taxi

BarcelonaAhir, durant dotze hores, Barcelona va quedar deserta de taxis. El sector va protagonitzar una jornada de vaga per protestar contra la possible concessió de 3.000 noves llicències VTC, que els jutges podrien autoritzar a Catalunya aquest any. Aquestes llicències no són de taxi, però sí de cotxes amb xofer, i són les que fan servir aplicacions de transport com Uber o Cabify per operar dins la legalitat espanyola. Per aquest motiu els taxistes van trucar a la porta de les autoritats durant la protesta, amb aturades de la manifestació al Parlament, el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, on els taxistes van intentar entrar per la força després de saber que no els rebria Ada Colau. Segons els organitzadors, la vaga va ser secundada en un 100% i la protesta va aplegar prop de 6.000 persones.

Petards, bengales i xiulets van acompanyar una jornada que tenia el suport de les grans associacions del sector, com el Sindicat del Taxi o Elite Taxi. Tito Álvarez, portaveu d’aquesta última -una de les més bel·ligerants contra Uber-, va assegurar que si l’administració no atura la concessió d’aquestes llicències convocaran protestes més agressives, com ara talls a les principals vies de circulació de la ciutat. Per la seva banda, l’empresa Unauto -propietària de llicències VTC- va denunciar ahir agressions amb perdigons als seus cotxes de Madrid i Barcelona.

Però, ¿per què arriba ara aquesta mobilització? Les VTC són un tipus de llicències que necessiten les empreses per poder llogar vehicles amb conductor, però sobretot són el refugi legal que han trobat Uber i Cabify per operar a Espanya. A diferència de les autoritzacions per al taxi, tenen algunes condicions específiques, com ara que els seus serveis només es poden contractar prèviament, per exemple a través d’una aplicació. Actualment, n’hi ha 853 a Catalunya, gairebé el doble que les 478 que hi havia l’any passat. De fet, només en els últims cinc mesos se n’han concedit 56 de noves. D’altra banda, a tot Catalunya hi ha 12.792 llicències de taxi, una xifra que es manté estable perquè l’administració no en concedeix més i, simplement, les que hi ha van canviant de mans.

Els taxistes afirmen que les llicències VTC s’han “desnaturalitzat”, ja que tradicionalment es limitaven a serveis com les limusines o els cotxes fúnebres, segons el president del Sindicat del Taxi de Barcelona, Luis Berbel. El sector afirma que actualment ja sobren uns 2.500 taxis als carrers de Barcelona i que, per tant, no hi ha lloc per a ningú més.

Però, més enllà de la protesta, el problema de fons és legal. El 2009 el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar una llei òmnibus que, entre altres normatives, introduïa canvis en la llei d’ordenació del transport terrestre. El més clar, la liberalització de les llicències de lloguer de vehicles amb conductor, que deixaven d’estar sotmeses a la proporció d’una VTC per cada 30 llicències de taxi. Aquesta és la legislació que han seguit altres països com el Regne Unit, on no hi ha límit a aquests permisos.

Pluja de sol·licituds

Segons Berbel, aquesta liberalització va provocar que els quatre anys següents, fins al 2013, quan es va tornar a la legislació original del 1987, a Catalunya es demanessin més de 400 autoritzacions. De fet, el sector insisteix que la majoria es van concentrar en poques empreses. Tot i així, aquest retorn a la norma antiga no es va fer efectiu fins dos anys després, cosa que va permetre que la pluja de sol·licituds continués fins al 2015. Va ser el govern de Rajoy qui va tancar l’aixeta amb un decret llei aprovat en un consell de ministres i amb dues vagues de taxistes a la vista just abans de les eleccions del 20-D.

El sector calcula que hi ha unes 3.000 sol·licituds de llicències VTC pendents d’aprovació a Catalunya. Molts dels permisos que es van demanar quan la llei ho permetia van topar amb la negativa de la Generalitat, que no els va autoritzar. Però alguns d’aquest casos han arribat a jutjats contenciosos administratius de Barcelona i, segons diverses sentències a les quals ha tingut accés l’ARA, ja s’han començat a aprovar algunes de les autoritzacions. Una de les més recents es va dictar a mitjans de febrer i segueix la interpretació del Tribunal Suprem, que ja va emetre una sentència que donava la raó a les empreses que havien demanat llicències durant la primera tongada de sol·licituds.

El director general de Transports de la Generalitat, Pere Padrosa, reconeix que actualment el Govern està involucrat en 96 contenciosos, en què, de moment, la balança s’està inclinant cap a l’autorització de llicències. Tot i així, aquests dictàmens encara no són ferms i hauran d’esperar la posició definitiva del Tribunal Suprem, que arribarà durant aquest any. La Generalitat assegura que “farà tot el que pugui” perquè no es concedeixin aquestes llicències, però que haurà de seguir la llei si la justícia decideix el contrari. De fet, la competència per concedir-les la té el ministeri de Foment.

L’arribada de 3.000 noves llicències a Catalunya seria un pas clau perquè Uber, que fins ara no opera a Barcelona perquè no hi ha prou llicències VTC disponibles per fer-ho de manera rendible, arrenqui el seu retorn a la capital catalana.