Els pressupostos: la pedra a la sabata de Sánchez des de fa tres anys

MadridSense pressupostos generals de l'Estat el 2024, ni tampoc el 2025, tothom mira ja l'any 2026. L'Estat manté prorrogats els comptes públics del 2023, els últims de Pedro Sánchez, aprovats el 20 de desembre del 2022. Tot i que la intenció de l'executiu espanyol era aprovar-ne uns de nous aquest any, el calendari ja ho fa pràcticament impossible. De fet, si es té en compte el procediment habitual, Pedro Sánchez fins i tot va tard en els tràmits per a uns comptes públics per al 2026. En aquest escenari no hi ha ajudat gens l'esclat del cas Santos Cerdán, que ha suposat una nova esquerda en la relació, sempre dèbil, entre el govern espanyol i els seus socis d'investidura, cosa que se suma a la inestabilitat parlamentària que envolta des del començament la legislatura actual. De fet, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, acaba d'avisar que no hi haurà pressupostos a Catalunya però tampoc a Espanya, si no es resol bé l'acord pel finançament singular i, en particular, la recaptació de l'IRPF.

Tornem al calendari d'uns pressupostos a l'Estat. D'entrada, res fa pensar que es convoqui un Consell de Política Fiscal i Financera aquest estiu, tot i que algunes comunitats autònomes, com Extremadura, ho han demanat. Fonts del govern espanyol, però, ho refreden del tot. En aquest conclave amb les comunitats autònomes, l'executiu central hauria d'informar del nou sostre de despesa, així com dels objectius de dèficit i deute per als governs autonòmics perquè aquests puguin elaborar els seus propis comptes. Abans, però, el ministeri d'Hisenda ja hauria d'haver publicat l'ordre ministerial per donar el tret de sortida a l'elaboració dels PGE. El 2024, quan Sánchez va començar a moure fitxa per aprovar uns comptes el 2025, el departament de María Jesús Montero (PSOE) va aprovar aquesta ordre a finals de juny.

Amb l'ordre ministerial d'Hisenda damunt la taula, els organismes públics i els ministeris comencen a fer les seves cartes particulars a Ses Majestats els Reis d'Orient. Fan una llista de tot el que volen impulsar i dels recursos de què voldrien disposar i l'envien a Hisenda. En paral·lel, Hisenda treballa en el sostre de despesa, és a dir, en la quantitat màxima de diners que poden gastar en un any el conjunt de les administracions públiques de l'Estat. El 2024, de cara als comptes del 2025, es va plantejar un sostre de despesa rècord: 195.353 milions d'euros sense comptar els fons europeus. Alhora, Hisenda estableix una senda d'estabilitat (objectius de dèficit i deute), també per a totes les administracions públiques: l'administració central, les comunitats autònomes, els ajuntaments i la Seguretat Social. També estableix una nova regla de despesa. Aquests últims elements tornen a ser claus després de la recuperació de les regles fiscals a Europa i l'Estat, suspeses amb la pandèmia de la Covid-19.

Primer xoc amb els socis

Aquests objectius d'estabilitat són els que, precisament, van fer descarrilar, en part, uns comptes per al 2025. Quan van arribar al Congrés dels Diputats, Junts els va tombar. La formació de Carles Puigdemont, enmig d'una crisi de desconfiança amb el PSOE per l'incompliment d'alguns dels acords d'investidura, va reclamar més marge de dèficit per a les comunitats autònomes i menys per a l'administració central. L'acord no ha arribat mai.

Un cop informades les comunitats autònomes i els ajuntaments, el govern espanyol elabora l'avantprojecte de pressupostos que, normalment, arriba a la taula del consell de ministres entre setembre i octubre. Quan es necessiten els vots d'altres formacions al Congrés, com és el cas d'aquesta legislatura, l'avantprojecte ja sol recollir algunes de les seves exigències perquè pugui prosperar un cop arribi a la cambra baixa espanyola. D'aquesta manera, tot i que la negociació continua un cop els PGE fan el salt al Congrés, no es comença de zero.

Amb tot, a la Moncloa fa temps que busquen evitar la imatge de debilitat al Parlament, és a dir, veure com les seves lleis descarrilen perquè no tenen els vots lligats dels socis d'investidura. L'últim exemple d'això és la decisió de posposar el debat sobre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals per a després de l'estiu. Els pressupostos de l'Estat són una de les proves de foc més importants, si no la que més, de cara a poder presumir d'estabilitat, però també de projecte de govern, si la intenció és esgotar la legislatura i convocar eleccions el 2027. De fet, si el 2026 no aconsegueix aprovar uns comptes, Sánchez es podria veure abocat a acabar el mandat sense haver-ne aprovat cap de nous. Per això l'executiu haurà de calibrar molt bé quan, però també com, duu uns PGE al Congrés dels Diputats en un moment en què també ha sobrevolat la idea d'una moció de confiança pel cas Cerdán.

Té conseqüències no tenir pressupostos?

Hi ha qui rebaixa les conseqüències de no tenir uns pressupostos de l'Estat –es pot optar per ampliacions de crèdit per a despeses no previstes–, tot i que aquesta última setmana s'ha aprovat una norma en què es nota que hi ha uns comptes prorrogats: l'oferta d'ocupació pública de 36.400 per al 2025. El principal inconvenient de no tenir pressupost és que no es pot planificar cap inversió o programa nou, i en el cas dels ja existents, es compta amb els mateixos diners. 

Mentrestant, l'Autoritat Fiscal acaba de reclamar al ministeri d'Hisenda activar com més aviat millor el procés per elaborar els PGE del 2026 i detallar amb precisió l'impacte de l'augment de la despesa pública en defensa, sobretot si es vol assolir el 2% del PIB compromès amb l'OTAN.