FINANCES PÚBLIQUES
Economia 24/05/2016

Rajoy amaga les noves retallades

El govern espanyol intenta ocultar una carta enviada a Brussel·les per evitar el càstig electoral

Dani Sánchez Ugart
3 min
Rajoy amaga les noves retallades

MadridMariano Rajoy s’ha vist abocat a fer equilibris per acontentar les autoritats europees -que barrinen si imposen a Espanya una multa pels seus incompliments reiterats dels compromisos d’estabilitat- i a la vegada seduir els votants, davant de la imminència de les eleccions del 26 de juny. Per això, el president espanyol promet amb una mà més retallades i amb l’altra noves baixades d’impostos i la fi dels ajustos pressupostaris. Ahir es van fer evidents aquestes contradiccions.

El president espanyol va adreçar una carta el 5 de maig al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en la qual li prometia aplicar noves retallades en la segona meitat de l’any, segons va avançar el diari El País. Els ajustos s’aplicarien un cop hi hagi nou govern, i si guanya les eleccions, per evitar una nova desviació del dèficit, segons afirma el president espanyol a la missiva. La carta va ser redactada només dues setmanes abans de prometre noves baixades d’impostos en una entrevista al Financial Times, la setmana passada.

El redactat de la carta no deixa lloc a gaires dubtes que el president espanyol en funcions es refereix a noves retallades, i no als ajustos que ja van ser comunicats a la Comissió Europea el mes passat per mirar de convèncer l’executiu comunitari que doni més marge per reduir el dèficit. “Conscients de la necessitat de sortir del procediment de dèficit excessiu com més aviat millor, en la segona meitat de l’any, un cop hi hagi un nou govern, estem disposats a adoptar noves mesures, si es requereixen, per complir aquest objectiu [de tenir un dèficit per sota del 3% el 2017]”, afirma Rajoy.

Però, tot i aquesta claredat, el govern espanyol va optar ahir per negar l’evidència, i va argumentar que els ajustos a què es refereix Rajoy són els 4.000 milions d’euros ja anunciats (2.000 milions vindrien per retallades en el pressupost estatal i 2.000 milions més per ajustos a les comunitats autònomes, imposats en els plans d’ajust individuals).

La veritat, però, és que en la carta ja es fa referència a aquests ajustos com a retallades ja comunicades i, per tant, no sembla versemblant que es puguin considerar “noves mesures” per aplicar en el segon semestre aquelles que ja han sigut aprovades, posades en marxa i comunicades en la primera meitat de l’any.

En la mateixa línia es va expressar ahir el ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, que va afirmar que la missiva era només un compendi de les mesures ja anunciades i que, per tant, no planteja noves retallades, segons informa Àlex Font Manté. Mentrestant, el candidat per Barcelona del PP, Jorge Fernández Díaz, encara embolicava més la troca donant veracitat a la promesa de nous ajustos, però augurant que serien “inferiors” als que s’indicaven a la missiva, on, de fet, no hi ha cap quantificació.

El desgavell de missatges contradictoris en el govern de Rajoy és una mostra del nerviosisme per aquest joc d’equilibris. Després d’aprovar una retallada de l’IRPF que no va agradar gens a Brussel·les, a les portes de les eleccions espanyoles, Rajoy es veu abocat ara a fer-se perdonar els pecats. Però la nova convocatòria electoral fa que l’executiu es vegi obligat a amagar el nou jurament austericista. L’oposició va trigar poc a sucar-hi pa. El candidat socialista, Pedro Sánchez, va acusar el president espanyol de dir “una cosa a Espanya i una altra a Brussel·les” i va assegurar que “menteix sense pudor”, segons informa Ferran Casas. El líder del PSOE va admetre que ell no podrà “abaixar els impostos”, però ha matisat que tampoc els apujarà a la classe mitjana o baixa, “sinó a les grans fortunes”.

Culpa de les autonomies

A més de comprometre’s a fer nous ajustos, en la carta que Rajoy va enviar a Juncker el mandatari espanyol s’escuda en el context polític per justificar els incompliments del dèficit, i fa referència a les diverses convocatòries electorals que hi va haver durant el 2015 a Espanya. També culpa els nous governs autonòmics de la major part de la desviació, i no fa cap referència a la rebaixa de l’IRPF que va aprovar abans dels comicis i que ha restat més de 7.000 milions de recaptació a les arques públiques. La missiva va ser enviada dies abans d’aconseguir l’ajornament dels compromisos d’estabilitat pressupostària per a Espanya i va servir per convèncer, finalment, la Comissió Europea que no hi hagi sancions pels incompliments, com a mínim abans de les eleccions del 26-J.

Rajoy ho fia tot, doncs, als ajustos que es faran després dels comicis del mes que ve, per no complicar-se la campanya i poder seguir transmetent el missatge d’optimisme econòmic del qual ja va fer bandera en l’anterior campanya, per a les eleccions del 20 de desembre. El nou govern espanyol podria haver de fer front a una multa de 2.100 milions d’euros d’Europa, que dificultarien encara més el compliment dels objectius de dèficit, després de la desviació de 10.000 milions registrada l’any passat.

stats