RELLEU A LA RESERVA FEDERAL
Economia 17/09/2013

La renúncia de Summers dóna ales a Yellen

Creixen les seves possibilitats de convertir-se en la primera dona presidenta de la Fed

Núria Ferragutcasas
3 min
GUANYA NÚMEROS I ELS MERCATS PUGEN
 La renúncia de Larry Summers dóna més números a Janet Yellen, partidària de la flexibilització monetària, per ser la futura presidenta de la Reserva Federal. Ahir, després de l'anunci de la renúncia de Summers, els mercats van pujar.

WashingtonWall Street vol continuïtat al capdavant de la Reserva Federal (Fed). Els mercats van rebre ahir amb números verds la retirada de l'economista i exsecretari del Tresor Larry Summers de la carrera per succeir Ben Bernanke com a president del banc central nord-americà a principis de gener. La seva decisió dóna ales a la candidatura de Janet Yellen, de 67 anys, actual vicepresidenta de la Fed i partidària de les polítiques de flexibilització monetària dels últims anys.

Els inversors temien la incertesa que podia crear l'elecció de Summers, que en els últims mesos s'havia mostrat crític als programes d'estímul de la Reserva Federal. Per això, des de l'inici de les travesses, s'han decantat per l'economista Yellen, ja que ha participat en les decisions més importants del banc central dels EUA per combatre la crisi financera i representa una transició estable. Així doncs, Yellen augmenta les seves possibilitats de convertir-se en la primera dona presidenta de la Reserva Federal.

Carta a Obama

Larry Summers, de 58 anys, principal assessor econòmic del president Barack Obama durant el seu primer mandat, va renunciar a presidir la Fed diumenge a la nit davant l'oposició que la seva candidatura tenia entre els senadors demòcrates. "He arribat a la difícil conclusió que qualsevol procés de confirmació [al Congrés] serà complicat per a mi i no redundaria en l'interès de la Reserva Federal, del govern o, en última instància, dels interessos de la recuperació econòmica vigent en el país", va explicar l'economista en una carta al president.

Molts analistes consideraven Summers el favorit del president, ja que tenia la seva confiança després de liderar el Consell Econòmic Nacional de la Casa Blanca i dissenyar el seu polèmic estímul econòmic per reactivar l'economia. Tot i així, l'exsecretari del Tresor amb el president Bill Clinton té un caràcter controvertit i és molt criticat pels sectors de l'esquerra pel seu paper durant la desregularització financera dels anys 90.

En un comunicat, Obama va acceptar la decisió de Larry Summers, a qui va descriure com un "membre important" del seu equip que va saber fer front a la pitjor crisi econòmica des de la Gran Depressió dels anys 30. A finals del juliol passat, el president va defensar Summers en una reunió amb legisladors del seu partit i va reivindicar les seves contribucions per millorar l'economia. Els seus esforços no van servir de res, ja que els demòcrates prefereixen Yellen.

No obstant, l'elecció de la que ha estat la mà dreta de Ben Bernanke en els últims tres anys encara no és segura. A banda de Janet Yellen, Obama també estudia les candidatures de Donal Kohn i Roger Ferguson, els dos economistes amb experiència a la Fed.

L'anunci de Larry Summers arriba dies abans de la reunió de la Reserva Federal que haurà de decidir si redueix la compra de bons i, per tant, inicia una retirada dels estímuls. El futur president haurà de liderar aquest procés, que crea molta incertesa en els mercats.

Nova batalla pressupostària

El president Barack Obama va recordar ahir amb un discurs el cinquè aniversari del col·lapse del sistema financer que va provocar la caiguda del banc d'inversió Lehman Brothers, i també amb la presentació d'un informe sobre les millores de l'economia i del mercat de treball.

En una roda de premsa que va començar tard pel tiroteig a la base naval de Washington, Obama va recordar aquesta data per advertir el Congrés que tots els avenços econòmics dels últims anys podrien desaparèixer si no s'arriba a un acord en les pròximes setmanes per a un nou pressupost i per augmentar el sostre del deute públic.

Obama va subratllar, però, que els EUA han aconseguit crear "uns nous fonaments per al creixement econòmic" i que ell s'ha dedicat a "netejar les ruïnes" des que va arribar a la presidència. "Encara no som on volem ser", va admetre davant una taxa d'atur del 7,3%, i va dir que cal fer més inversions per crear llocs de treball. Per això, es va mostrar contrari a les retallades dels republicans, que considera perjudicials per al creixement econòmic del país. D'altra banda, va criticar l'amenaça dels republicans de provocar el tancament del govern si no es revoca la reforma sanitària. Una nova batalla pressupostària està servida.

stats