Riscos, temors i conseqüències de la malaltia que amenaça totes les granges de vaques de Catalunya

GironaEl brot de dermatosi nodular contagiosa (DNC) que, de moment, afecta disset granges de vaques de l’Alt Empordà i una del Gironès, té tots els ramaders de boví de Catalunya amb l’ai al cor. Mentre avança la campanya de vacunació del departament d'Agricultura i Ramaderia a 50 km a la rodona dels focus de la malaltia, el sector viu dies de "por" i "angoixa", i espera que el virus no s’escampi i la situació no s'agreugi encara més. Paral·lelament, els mercats es mantenen estables, amb una certa "calma tensa" del preu de la llet i la carn de vedella, a l'expectativa de saber quina repercussió tindrà durant les pròximes setmanes la desaparició, d'un dia per l'altre, dels prop de 2.000 caps de bestiar que ja s'han hagut de sacrificar.

Diàriament es produeixen reunions entre l'administració i el sector, al mateix temps que seixanta equips de veterinaris públics i privats administren al voltant de 7.300 vacunes diàries de mitjana als radis afectats, que s'estenen des de la frontera amb França fins a la Catalunya Central. Primer es vacunen les explotacions de vaques de llet i de carn, que són resultat del treball genètic de moltes generacions i, en últim lloc, les de vedells d'engreix que, dins del mal tràngol que suposa un buit sanitari, són més fàcils de substituir amb una nova vedellada. Imma Puigcorbé, ramadera i veterinària que s'ha implicat a fons en les vacunacions, descriu així el dia a dia de les últimes setmanes: "Quan arribes a una granja, t’esperen com si fossis un miracle. Els ramaders estan molt espantats, tenen por i volen vacunar el més aviat possible per evitar perdre els ramats. Tots treballem moltes hores, però ho fem amb ganes".

Neguit perquè s'escampi arreu: "Estem angoixats"

El principal temor dels ramaders de Catalunya i de la resta de l'Estat és que la malaltia, que és extremadament contagiosa i s'encomana per contacte directe o per vectors, s’estengui. Una mosca, mosquit o tàvec infectat pot volar distàncies de 5 o 10 quilòmetres, però és fàcil que puguin cobrir grans territoris si entren en camions en moviment de qualsevol mena de bestiar. El brot va començar a principis d'estiu a Itàlia, a l'illa de Sardenya, amb 47 focus, llavors va saltar a la Llombardia, a molts quilòmetres de distància i al juliol ja van sorgir els primers casos a la regió fronterera de Savoia, a França. Des d'aleshores, el país gal acumula més de 80 focus des de l'estiu, alguns a la Catalunya del Nord, amb una separació de més de 100 quilòmetres de l'origen: "Ens preocupa que passi el mateix aquí. Estem vacunant més de pressa que a França, però hi ha factors que no podem controlar; la malaltia fa uns salts que ens deixen desconcertats", admet Àngela Casanovas Gil, directora d’Asoprovac, associació que agrupa 250 explotacions de vaques de Catalunya.

El Segrià, lluny dels casos gironins, és la comarca catalana amb més granges de vaques, unes 700, i els ramaders viuen la situació amb inquietud: "No és el mateix que tenir buits sanitaris al costat de casa, però estem angoixats, seguim les actualitzacions del departament i tenim la incertesa que en qualsevol moment pot arribar aquí", explica Pol Torradeflot, propietari d’una granja d’engreix amb 800 vedells a Massoteres (Lleida). "Demanem que s'agilitzi la vacunació i que quedi tot el territori cobert", manifesta.

Més enllà d'esperar la vacuna, que tarda 21 dies a completar la immunitat, els ramaders de vaques poden dur a terme mesures preventives com desinfectar els animals i intentar que no hi arribin mosques, mosquits o tàvecs amb perímetres nets de palla molla o excrements. També cal controlar l'entrada i sortida de camions i les visites i el personal ha d'anar vestit amb roba d’un sol ús.

El preu de la carn de vedella, tres setmanes estancat

En aquest context d'incertesa, els últims dies la dinàmica comercial de compra i venda de carn de vedella s'ha mantingut estable, però amb certa prudència. A Lleida, l’única llotja nacional de Catalunya, situada lluny del focus, però vinculada amb escorxadors gironins –que continuen en marxa–, cada setmana es reuneixen productors i compradors per fixar preus. Després d'unes setmanes de pujada a causa de la falta estructural de carn de vedella, des de l'aparició de la malaltia, els preus s'han estancat. "Pot passar que, un cop controlat el brot, el preu continuï pujant per falta d’oferta, o que baixi si es tanquen línies d’exportació i el mercat nacional ha d'absorbir tota l'oferta", vaticina Violeta Sancho, analista del mercat boví de Mercolleida. I afegeix: "El cicle de producció d’un vedell és molt llarg, així que els animals que ara se sacrifiquen repercutiran en la producció d'aquí a un any".

Tal com marca la normativa europea, el ministeri d'Agricultura i Alimentació ha prohibit l'exportació de ramats en viu, que fins ara tenia com a principals compradors el Marroc o el Líban. Tampoc arriben importacions d'animals de França, on també està prohibit el trànsit en viu, i la carn en canal de moment circula per les fronteres sense restriccions.

Igualment, no ha caigut la demanda de carn de vedella entre els consumidors, que no han reaccionat amb por o escepticisme davant les notícies de vacunacions i sacrificis. Autoritats i experts s'han esforçat en repetir reiteradament que la dermatosi no és perillosa per a les persones i mai s'ha detectat un contagi per contacte o ingesta de carn i llet. Amb tot, tot i que no existeix perill, el sector també assegura que cap animal malalt passarà per l'escorxador.

La pèrdua sobtada de milers de litres de producció de llet

La situació és similar en el sector de la llet, que ha mantingut fixa la cotització al voltant dels 50 cèntims el litre. Això sí, les empreses, tinguin o no explotacions infectades, es mostren molt preocupades: "Vivim la pitjor crisi que hem tingut mai en el nostre sector. La por és generalitzada", afirma Jordi Riembau, president de la cooperativa Llet Nostra, que agrupa uns 100 ramaders d'arreu de Catalunya. Amb tot, Riembau confia que no s'arribarà a un escenari catastròfic: "La malaltia està molt concentrada, així que de moment és molt difícil que ens quedem sense llet i no crec que arribem a tenir camps positius donant producció". Les empreses làcties que treballaven amb les granges que han hagut de sacrificar els seus animals, en pocs dies han perdut un volum d'uns 300.000 litres de llet mensuals però com que no en depenien estrictament, han pogut continuar amb normalitat la seva operativa productiva.

El preu de mercat de la llet no s'ha vist alterat, però als productors de les zones afectades sí que se'ls ha encarit la feina del seu dia a dia: "La malaltia ha trencat la roda, tenim més despeses i se'ns redueix la productivitat. Hi ha molts serveis que hem hagut d’anul·lar, com el de podologia bovina, que és imprescindible perquè les vaques de llet sovint pateixen de problemes podals", explica Jordi Cros, ramader de Peralada que ja té vacunat el seu ramat.

Els experts avalen les mesures: "Calen buits sanitaris"

La dermatosi modular contagiosa mostra una simptomatologia força evident, amb animals amb febres molt altes, a 41 o 42 ºC, que queden apàtics, deixen de menjar, tenen secrecions nasals i nòduls a la pell visibles a la vista. Es tracta d'una malaltia present a l'Àfrica o l'Àsia, que ha entrat en comptades ocasions a Europa: "És preocupant, perquè normalment no la tenim i, per això, quan es detecta cal aplicar mesures radicals com els buits sanitaris, per evitar que es converteixi en endèmica”, defensa Mariano Domingo, catedràtic de sanitat i d’anatomia animals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I afegeix: "En malalties com aquestes no es fa una prevenció perquè s'espera que no entri i, simplement, en el moment que arriba, es confia en mesures de vacunació i contenció a fronteres per frenar moviment d'animals".

Així ho marquen les pautes i protocols de la Unió Europea, que són iguals per a tots els països: "Cal arribar al 90% d’explotacions i al 75% del cens vacunat en el focus, llavors, la Generalitat i el ministeri podran demanar a Brussel·les canviar de fase i ja no caldrà fer buits sanitaris de tota l'explotació quan surtin positius", exposa Miquel Molins, vicepresident del Consell General de Col·legis Veterinaris d'Espanya. Ara mateix, el departament ja ha vacunat el 80% dels animals que es troben en el primer radi de protecció.