CONSUM

Els súpers ‘online’ es repensen

Els negocis d’internet s’alien amb botigues físiques per millorar la logística, abaixar preus i guanyar quota

Baixar al mercat a comprar peix fresc per al sopar del mateix dia és gairebé un plaer que forma part de l’experiència de compra. En canvi, entre setmana, quan no queda llet per esmorzar a la nevera, és molt més senzill fer-s’ho portar a casa. Aquests dos hàbits de compra conviuen, un per la quotidianitat del procés de la compra física, i l’altre, per les facilitats del comerç online. Una convivència que també queda palesa en les xifres, que mostren que, malgrat que la venda de productes d’alimentació en línia només suposa un 1% del total de la facturació del sector, creix a ritmes del 25% anual, segons un estudi de la consultora Nielsen. L’any 2015 -l’últim del qual la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) té dades- la venda de productes d’alimentació per internet a Espanya va suposar 1,4 milions del conjunt de 86,5 milions de transaccions registrades, una xifra que suposa només un 1,6% del total. De fet, segons les dades de Nielsen, només un 17% dels compradors en línia compren productes envasats, i un 11% en compren de frescos.

“Els formats purs no funcionen, els supermercats online s’han adonat que també necessiten els establiments físics”, diu el professor de la UOC especialitzat en consum i distribució Juan Carlos Gázquez. L’última evidència d’aquesta tendència és l’anunci que ha fet aquesta setmana el rei de les vendes en línia, Amazon, que ha tancat un acord amb la cadena Dia, la vinoteca Lavinia i el Mercado de la Paz de Madrid per distribuir en línia els seus productes. Aquestes aliançes són cada vegada més habituals, sobretot per part d’aquells que només venen en línia. Un altre exemple és el supermercat exclusivament online Ulabox, fundat ara fa cinc anys a Barcelona, que té diversos acords amb establiments físics com Antolín o Escofet Oliver a Barcelona i amb diversos establiments del mercat de San Antón de Madrid.

Per al professor Gázquez, és evident que els súpers online han hagut de replantejar la seva estratègia perquè “quant a experiència de compra, Ulabox, per exemple, no és gens emocionant, i fins i tot als més joves els agrada fer la compra”.

Un altre estudi de Nielsen presentat la darrera setmana a l’escola de negocis IESE constata que la venda a través de punts físics és indispensable perquè “els canals tradicionals i la web tindran les mateixes proporcions per a les empreses”. Tot i això, el mateix estudi reconeix que, ara per ara, les vendes a través d’internet encara tenen més marge per créixer.

“La prova que el format d’Ulabox és un èxit és el nostre ritme de creixement: aquest any preveiem duplicar vendes i arribar als 12 milions d’euros de facturació”, explica Jaume Gomà, fundador del supermercat en línia. Però Gázquez creu que aquest ritme és normal en un segment de negoci que parteix gairebé de zero. “Si a hores d’ara no tinguessin aquest ritme de creixement seria preocupant”, diu aquest professor de la UOC.

I el mateix està passant a les cadenes tradicionals. El rei dels supermercats a Espanya és Mercadona, que té el canal online com a gran assignatura pendent. Dels 20.831 milions d’euros que la cadena del valencià Juan Roig va facturar el 2015, només el 0,8% va correspondre al canal digital, uns 169 milions. El mateix fundador de Mercadona va reconèixer que perd entre 30 i 40 milions d’euros a l’any a través d’aquest canal. Precisament per això va anunciar una nova estratègia de vendes online per al 2017, amb una plataforma que estaria elaborant Oracle (segons va publicar aquest estiu el mitjà digital especialitzat Ecommerce-news.es).

Una qüestió de preus

“Mercadona ha anunciat una gran aposta per aquest canal i la resta de supermercats no paren d’invertir-hi”, diu Gomà. Tot i això, aquest emprenedor, que ja té magatzems a Barcelona i Madrid, reconeix que les botigues físiques són un gran aliat per al seu negoci i que esperen anar ampliant acords amb tota mena de comerços perquè “conviuen les dues tendències en els mateixos compradors”.

L’últim informe sobre els preus dels supermercats de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) constatava que Ulabox i Tudespensa són dos dels més cars d’Espanya, i Mercadona, en canvi, el més barat. Per a Gomà, Ulabox ofereix preus competitius i una varietat de marques que permet estalviar. Per a Gázquez, la manca de capacitat logística d’aquests models sense punts de distribució com els de les cadenes tradicionals és la que s’acaba reflectint en els preus, i per això s’hibriden.

Acords com els d’Amazon amb Dia, Ulabox amb el mercat de Madrid o, fins i tot, la Boqueria, que comença a vendre a domicili a través d’una apli, posen de manifest que les botigues físiques són a internet i que internet és a les botigues físiques, un model híbrid que dóna la raó als defensors de tots dos models i demostra que botigues de tota la vida i supermercats online es necessiten mútuament per sobreviure al canvi tecnològic.

Més continguts de