A Europa li falta intel·ligència (artificial)

BarcelonaEl nou camp de batalla en la lluita global pel poder és la intel·ligència artificial (IA), dominada pels EUA i, a l'altra banda, per la Xina, amb dos models ben diferents. I en aquest context, Europa, concentrada en regular, ha quedat enrere. El seu rol hauria de ser el de consumidor i, com a tal, posar preu a les seves dades, segons Sergi Vicente, periodista i fundador de Compass Spain. Els seus anys com a corresponsal a TV3 a la Xina li han fet veure l'avantatge del gegant asiàtic i el retard europeu, en aquest camp.

Vicente ha participat en una taula rodona en el marc del Forbes AI Forward Summit 2025 celebrat a Barcelona i en el qual ha debatut amb el director del Cidob, Pol Morillas; el director general dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el vicepresident de General Dynamics i director general de Santa Bárbara Sistemas, Alejandro Page. Arran de les qüestions plantejades per la moderadora, Esther Vera, directora de l'ARA, s'ha anat dibuixant aquest escenari en el qual s'ha passat de la guerra del xip a la del qbit, és a dir, de la computació quàntica, segons ha explicat en una ponència anterior Nacho de Pinedo, cofundador i conseller delegat d'ISDI. De fet, en no massa anys s'ha passat de la programació "a ensenyar a la IA a aprendre sola i carregar-la de dades", fet que es coneix com a IA generativa.

Un dels grans reptes als quals s'enfronta Europa, que ha quedat desplaçada en aquest món que en comptes de la geopolítica ha passat a primar la geotecnologia, és la lluita per controlar en un món més conflictiu i alhora més interdependent, segons Morillas. "Europa s'ha centrat massa en el poder regulatori i ha cregut que emulant el passat com a regulador del mercat únic condicionaria la resta", afirma. I, en canvi, "ja no hi ha unificació de regles i normes", ja que les marquen els països poderosos en funció de les seves capacitats, com els Estats Units i la Xina amb models diferents, però que els hi han aportat predomini. Un, els EUA, amb un oligopoli de grans tecnològiques com Nvidia, Apple, Microsoft i ara OpenAI; i l'altre, concentrant tots els recursos des de l'estat amb el fi últim de ser una potència.

Europa ha de navegar en aquest mar sense perdre les essències i els valors que la caracteritzen. Una via seria menys fragmentació i més cooperació amb actuació conjunta dels països i les empreses per operar com un bloc, just el contrari del que fa amb la unió bancària, per exemple, com han avisat informes com el de l'expresident del BCE, Mario Draghi o l'exprimer ministre italià, Enrico Letta. El sector de la defensa n'és un clar exemple, segons Page. L'altra via és la de la privacitat i el dret a la intimitat. En aquest sentit, Trapero ha fet valdre el rol europeu com a pioner a la regulació. En tot cas, és l'ésser humà el que ha d'acabar decidint. La tecnologia li ha de facilitar escollir les millors opcions i servir, a més, per millorar els serveis públics i "empoderar més els ciutadans", segons el director general de la Policia de Catalunya. El representant de la indústria de l'armament també advoca per un sistema garantista, però que "no caigui en una sobreregulació per facilitar la innovació".

A la mateixa jornada, la secretaria d'Estat de Digitalització, María González Veracruz, ha destacat l'aposta del govern espanyol, que ha destinat a la transformació digital a Catalunya 1.000 milions d'euros des del 2020. De la quantitat total, 110 milions han anat a la IA, la computació quàntica i supercomputació.