Economia29/08/2020

Tornen les cues al Cash Converters

Els treballadors reconeixen un augment de clients arran de la crisi

Paula Clemente

BarcelonaUn petit cartell rosa amb tres figures que formen una cara somrient i unes quantes persones esperant a la porta. És el senyal, altre cop característic, que allà hi ha un Cash Converters. Altre cop perquè les botigues han tornat a obrir després de l’estat d’alarma; i altre cop perquè la gent torna a necessitar petits ingressos extres. Els treballadors d’aquesta cadena que va suposar una útil i petita font de diners a qui ho va necessitar en els pitjors anys de la crisi financera no han quedat al marge d’aquesta segona crisi: una part de la plantilla està en ERTO. Tampoc hi ajuda que les normes de prevenció pel covid-19 hagin reduït el nombre de persones que poden entrar-hi simultàniament.

Inscriu-te a la newsletter Darwinisme empresarialInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Tot i així, els empleats reconeixen que han detectat un repunt de clients amb la situació actual. “S’ha notat que hi ve més gent, perquè hi torna a haver necessitat”, resumeix un dependent. S’hi venen sobretot mòbils, pantalles d’ordinador i una mica més d’or. “De fet, són els productes que més es venen habitualment”, afegeix.

Cargando
No hay anuncios

A les cues que es formen a la porta dels diferents establiments que hi ha a Barcelona, costa d’esbrinar què hi ven la gent. Són esperes silencioses on el denominador comú són els carrets de la compra, les bosses opaques plenes de trastos i les motxilles. En alguns paquets s’hi intueix ferralla, en uns altres monitors i en uns altres cascos de moto. “Hi vinc a vendre un ventilador: total, en tenia un altre a casa i aquest ja no l’utilitzo. Em va costar 30 euros, però, mira, si me’n donen 12... ja puc pagar una targeta de metro”, explica una dona que espera a la botiga del carrer Balmes.

Es nota, per com respon a la pregunta de si es pot vendre qualsevol cosa, que no és la primera vegada que hi ve. “Compren bolsos però han de ser de marca, roba no, or i plata sí, ordinadors, mòbils... però has de demostrar que funcionen i l’has de portar carregat”, comenta abans de donar el consell final: la clau, diu, és passejar per la botiga per veure què hi ha i a quant es ven. “Així sabràs què en pots obtenir”.

Cargando
No hay anuncios

Té raó: a la botiga hi ha de tot. Des de l’últim model Nintendo i mòbils de totes les marques fins a jocs de Lego, de la Play, electrodomèstics i instruments. Un teclat de piano, per exemple, costa 359 euros. Hi ha raquetes de pàdel i bicicletes, i també ninots Funko i rellotges. Però igual que sembla senzill trobar-hi gairebé qualsevol cosa, no és gens fàcil que la botiga t’ho compri. Ho dona a entendre el curós examen que fa un treballador de les ulleres de sol que intenta vendre-li una dona o del comentari que fa un noi quan surt de l’establiment del carrer de Sants. “No m’ha comprat el casc de BMX, el molt...”, renega davant un amic seu.

Revenda d’or i plata

L’ambient al voltant d’aquesta botiga és una mica més complex. D’una banda, les bosses que amaguen els productes i la nul·la conversa entre els uns i els altres és igual, però aquí s’hi afegeix un negoci paral·lel: el dels que es col·loquen a la porta a veure si veuen futurs venedors de plata i or que decideixin tancar el tracte amb ells, en lloc de la botiga. “Vine, fem-ho mig d’amagat que si em veuen em fan fora”, li explica un d’ells al noi a qui està a punt de comprar-li un rellotge.

Cargando
No hay anuncios

I, enmig de tot això, s’hi planta la senyora Maria, una veïna del portal del costat de la botiga, que n’és clienta (i venedora) habitual i que els coneix a tots. Primer s’atura a la porta i envia petons a distància als dependents, després pregunta per l’últim a la cua i aprofita l’ocasió per acostar-se al vidre a saludar els treballadors encarregats d’acceptar comprar o no els productes. Es passeja amunt i avall amb el seu vestit rosa amb llunes negres i la seva mascareta de flors, sense voler confessar què porta a la bossa, però repetint amb veu molt fluixeta que ella els coneix a tots. En resum, sigui per poder comprar targetes de metro o per donar vida al barri, les cues han tornat al Cash Converters.