Els treballadors estrangers han suposat la meitat del creixement del PIB des del 2022, segons Funcas
La immigració ocupa les feines que ningú vol: menys productives i amb sous baixos
MadridL'arribada de treballadors estrangers no només ha suposat un impuls per a l'economia espanyola i la catalana els últims anys, sinó que ha "facilitat" que les persones no estrangeres s'incorporin a feines més productives i més ben remunerades. Els primers, doncs, ocupen els llocs de treball que els treballadors d'origen no volen. Així ho constata el centre d'estudis i anàlisis Funcas a través de l'informe La immigració a Espanya: reptes, impacte i polítiques publicat aquest dijous, i en el qual xifra en un 47% l'aportació dels treballadors estrangers al creixement de l'economia espanyola des de l'any 2022. És a dir, gairebé la meitat de l'increment del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) dels últims cinc anys s'explica per l'arribada de població migrant.
Funcas destaca que la població estrangera que resideix a l'Estat ha escalat des de xifres marginals fins a ser "un component estructural ineludible de la demografia i el mercat laboral espanyol". I ho exemplifica a través de la població activa, que és la que treballa o busca feina activament: des del 2019 ha crescut un 7,8%, cosa que equival a uns 1,8 milions de treballadors nous, que en la seva pràctica totalitat són d'origen estranger. "Es tracta d'un xoc d'oferta incomparable amb les grans economies europees que ha impulsat el potencial productiu" d'Espanya. A més, "el biaix sectorial i ocupacional de la força laboral estrangera ha permès el creixement d'activitats que s'enfrontaven a una escassetat de mà d'obra", es desprèn de l'estudi.
Reptes de futur
Tanmateix, aquesta transformació del mercat laboral –i, per tant, de la realitat social i econòmica d'Espanya i Catalunya– també planteja alguns desafiaments, assenyala Funcas. Tot i que és cert que la Seguretat Social registra des de fa temps un increment dels treballadors migrants en sectors d'alt valor afegit, en concret en activitats professionals científiques i tècniques, el fet que majoritàriament ocupin llocs de treball menys productius i amb sous més precaris "no permet resoldre" cap d'aquests dos reptes estructurals de l'economia espanyola.
En la mateixa línia s'ha pronunciat el centre d'estudis Fedea, que aquest dijous també ha publicat un informe en què es reconeix que la immigració ha estat "clau" per respondre a l'envelliment demogràfic de la població –fins i tot en un futur, "sense immigració l'envelliment seria molt més intens, així com la caiguda de la població en edat de treballar", es destaca a l'informe–. Tot i que no seria "suficient" per revertir l'impacte negatiu. En concret, ha mitigat un 60% del deteriorament del dividend demogràfic, un concepte clau per determinar el potencial creixement econòmic.
Per a Fedea, la "capacitat real de compensar" la caiguda de la natalitat, i per tant l'impacte en qüestions com el sosteniment de l'estat del benestar, dependrà de la "integració de la política migratòria amb les polítiques d'ocupació, educació i innovació". "En un escenari d'envelliment, la immigració podria exercir un paper de suport demogràfic, si bé el repte principal radica en la capacitat del sistema econòmic per transformar aquesta aportació en prosperitat econòmica duradora", es conclou a l'estudi, que situa la millora de la productivitat com a repte principal.