2025, un any de bloqueig pressupostari?
Després de l'anunci del president de Junts, Carles Puigdemont, que suspèn les negociacions sobre els comptes de l'Estat amb el PSOE, tot apunta que ens dirigim cap a un any de bloqueig pressupostari en els diferents nivells de l'administració: al govern espanyol, a la Generalitat i també a l'Ajuntament de Barcelona. Tot i que els partits implicats poden tenir les seves raons, d'entrada aquesta no és una bona notícia per al ciutadà ni per al bon funcionament de les institucions. Però anem a pams.
El veto de Junts als comptes espanyols es justifica en el fet que hi ha molts compromisos pendents del PSOE que encara no s'han complert, sigui per falta de voluntat política, com passa amb la transferència de les competències sobre immigració, sigui pel bloqueig que imposen altres poders de l'Estat, com passa amb l'amnistia i la magistratura. Puigdemont ha estat molt curós aquest divendres per deixar una porta oberta a l'entesa, ja que sap que fer caure el govern de Pedro Sánchez també faria perdre a Junts el paper clau que té ara en la legislatura espanyola. Però alhora Junts ha de demostrar tothora que és molt més exigent que ERC, cosa que provoca aquesta relació plena d'alts i baixos, crisis i reconciliacions, en què el tren sembla sempre a punt de descarrilar però no ho acaba fent mai.
L'escenari és similar a la Generalitat, però aquí el veto als comptes de Salvador Illa prové d'ERC, que en un moment d'extrema debilitat, tant pels resultats electorals com per la divisió interna, considera que acostar-se als socialistes seria políticament suïcida. En aquest cas, els republicans demanen més concreció en temes com la condonació de 15.000 milions del FLA o en l'arquitectura del nou sistema de finançament, coses que probablement no es podran tenir d'avui per a demà. Junqueras ha d'entomar la contradicció que suposa haver votat la investidura d'Illa a canvi d'un ambiciós acord de legislatura per després no aprovar-li els pressupostos.
Finalment, a l'Ajuntament de Barcelona són els comuns els que bloquegen els comptes de l'alcalde Collboni, que sí que tenen l'aval d'ERC. La posició dels comuns és també difícil d'entendre, i més si tenim en compte que ells han patit en carn pròpia durant vuit anys les dificultats que suposa no tenir comptes, i que sempre van tenir els socialistes com a aliats.
Aquest escenari de bloqueig es podria mantenir durant la primera part de l'any, ja que tots els partits implicats necessiten temps per reordenar-se internament i poder presentar a les respectives parròquies els fruits de la seva estratègia de negociació. Però el mínim que s'ha de demanar a tothom és responsabilitat, tant per complir els acords signats com per no perjudicar la ciutadania per interessos de partit. És cert que les administracions ja s'han acostumat els últims anys a continuar funcionant amb els pressupostos prorrogats (tampoc el PP en podrà aprovar allà on depèn de Vox), però això no hauria de convertir-se en una nova normalitat, perquè en última instància és una mostra del fracàs de la política.