Els accionistes del Sabadell prenen la paraula
Des que el 9 de maig del 2024 el BBVA va anunciar una opa hostil sobre el Banc Sabadell l'entitat vallesana ha anat fent passos per fer-la descarrilar, fins al punt que el que semblava una operació plausible a l'inici ara ja comença a ser improbable. Primer va ser el retorn a Catalunya, després les dures condicions imposades pel govern espanyol a la fusió, i aquest dimecres l'aprovació pràcticament per unanimitat dels accionistes de la venda al Santander del banc britànic TSB per un preu que es pot acostar als 3.400 milions.
Es tracta d'una operació que té un doble efecte. Per una banda, permet repartir entre els accionistes un megadividend de 2.500 milions, a raó de 50 cèntims per acció (sempre que després no accedeixin a l'opa). Per l'altra, converteix el Sabadell en un banc menys atractiu per al BBVA, ja que una de les coses que li interessava especialment al banc basc era la possibilitat de posar un peu al Regne Unit. Per A o per B, l'opa té menys sentit per al BBVA avui que abans de les dues juntes d'accionistes del Sabadell.
En el rerefons d'aquesta partida d'escacs que Josep Oliu i César González-Bueno han jugat contra Carlos Torres hi ha el convenciment que el Sabadell té una idiosincràsia especial, que li dona el fet de ser català, però no només. De vegades es vol vendre que en economia tot es redueix a números, però la realitat sol ser més complexa. Ben segur que el BBVA no va calcular que el seu moviment mobilitzaria no només la classe política catalana, sinó tot el teixit empresarial català. I després segur que va subestimar la influència catalana a la Moncloa, just en un moment en què Pedro Sánchez depèn dels vots catalans per mantenir-se en el poder.
Però finalment tampoc ha sabut valorar el pes dels petits accionistes que avui, amb el seu vot a favor de la venda de TSB, també han avalat l'estratègia de resistència a l'opa dissenyada per Oliu. És molt difícil veure, en qualsevol empresa o entitat financera, una unanimitat com la que s'ha vist avui a Sabadell. Un 99,7% tant a favor de la venda com del repartiment del dividend.
Tots aquests esdeveniments han trencat també la unitat interna del BBVA, que públicament no descarta ni tan sols retirar l'opa. El cert és que el banc d'origen basc es troba en una cruïlla i ha de decidir quin camí tria. No fer res és una estratègia condemnada al fracàs. O bé fa un salt endavant i apuja l'oferta als accionistes de manera significativa, o bé assumeix el fracàs de l'operació i retira l'opa abans que el desgast sigui més gran.
Sigui com sigui, les vicissituds de l'opa estan demostrant una cosa: que per molt difícil que sigui, no es pot donar mai una batalla per perduda. I que si tots els actors polítics i econòmics catalans actuen de forma coordinada, tenen molta més força del que es podria pensar. Caldrà esperar encara una mica per saber el desenllaç final, però l'única cosa clara és que avui Catalunya està més a prop que ahir de retenir una seu bancària molt important per al seu teixit de pimes.