Bany de realitat per a Jaume Collboni
Des que va ser proclamat alcalde de Barcelona amb els vots, contradictoris entre si, de comuns i PP, Jaume Collboni ha evitat mullar-se amb el tipus d'aliances amb què pretén governar i ha intentat navegar en solitari amb només 10 regidors. Aquest pla, però, ha xocat aquest dimecres amb la realitat d'una oposició que no està disposada a fer de comparsa i que li reclama que prengui decisions, és a dir, que triï amb quins socis vols tirar endavant el seu projecte de ciutat. L'equip municipal ha vist com l'oposició en bloc rebutjava les ordenances fiscals a la comissió d'Economia; tot seguit, ha retirat el debat de pressupostos davant la manca evident de suports. El que ara corre més perill és l'acord entre el govern municipal i el Gremi de Restauració per rebaixar la taxa de les terrasses, que per entrar en vigor el pròxim 1 de gener s'hauria d'aprovar durant aquest mes. Ara per ara no sembla que cap grup, però, estigui disposat a salvar Collboni.
En el rerefons hi ha el debat sobre quina línia política i quines aliances prefereix el PSC. És evident que Collboni està esperant el resultat de la negociació de la investidura de Pedro Sánchez a l'Estat per prendre una decisió amb totes les cartes sobre la taula. I també és evident que fins ara la intenció del govern municipal ha estat girar full de l'era Colau tirant enrere algunes de les seves decisions (carrer Pelai, Rambla, etc.) i construint un nou relat polític, per exemple recuperant les bones relacions amb els sectors econòmics, reprenent relacions amb Tel-Aviv o trobant-se amb el rei Felip VI i l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida. Totes aquestes decisions estan fent més profunda la rasa que ara mateix separa el PSC dels comuns i, per tant, allunya la possibilitat d'un tripartit d'esquerres. L'altra opció que hi ha sobre la taula és una entesa entre el PSC i Junts, que tindria l'avantatge de sumar 21 regidors i, per tant, tenir la majoria absoluta assegurada en cada votació. El principal obstacle per a aquesta opció és que els de Xavier Trias van guanyar les eleccions i tenen un regidor més que els socialistes, de manera que és complicat que vulguin supeditar-se a un alcalde socialista.
En aquest context, Collboni té un panorama complicat al davant. Un cop constatat que amb només 10 regidors i sense socis estables no es pot governar, l'alcalde hauria d'assumir que la situació actual no es pot allargar gaire en el temps. Barcelona necessita un govern fort i un projecte de ciutat definit. El pacte que van tancar Trias i Maragall definia un projecte de ciutat, però tampoc sumava majoria, tot i que almenys en aquell cas l'alcalde era el més votat per la ciutadania. Collboni sembla que vol defugir l'aliança amb els comuns, però tampoc acaba de traçar un camí clar. L'alcalde i també l'oposició hauran de prendre decisions, perquè Barcelona difícilment hauria de renunciar a uns pressupostos que creixen 700 milions.
