La Barcelona cocaïnòmana
És dur dir-ho així: Barcelona, cocaïnòmana. Pot sonar exagerat. Però no: respon a una realitat pregona i molt preocupant. El port de la ciutat ja és el cinquè d'Europa en tràfic d'aquesta droga, que és la que, d'altra banda, més creix al món en volum de vendes i consum. I com més substància blanca circula a través de la ciutat, més fàcil és accedir-hi i consumir-ne. Tarragona tampoc no es queda curta, amb el seu port també com a porta d'entrada. Catalunya, com Europa en el seu conjunt, és una gran consumidora. Som a l'origen del problema. Un problema global.
Segons l’Oficina de Droga i Crim de les Nacions Unides (UNODC), la cocaïna és la droga més estesa al món i amb un creixement més ràpid. Amb dades del World Drugs Report 2025, la producció de cocaïna es va disparar un 34% l’any 2023. Amb el 70% del total, Colòmbia n'és el gran productor. I bona part de la cocaïna que es produeix al país americà circula per mar cap a la península Ibèrica, amb Barcelona cada cop més com a lloc estratègic d'entrada. Tenim, doncs, un problema greu amb molts elements concurrents. I un que no és menor rau en el preu: avui la cocaïna és, en termes relatius, molt més barata que fa uns anys, cosa que ha ajudat a difondre-la.
Espanya és el país on més persones afirmen haver provat la cocaïna (no hi ha dades específiques sobre Catalunya, però tot indica que probablement estaríem per sobre de la mitjana espanyola). Però de tot plegat se'n parla ben poc. El silenci està normalitzant la cocaïna. És una qüestió sospitosament absent del debat i de l'agenda pública. Què se n'ha fet del "No a la droga" de fa unes dècades? Hi ha una certa frivolitat a l'hora de parlar-ne. El tabac està afortunadament estigmatitzat, i l'alcohol cada cop més. Sobre l'abús dels ansiolítics (també aquí som líders mundials en consum) hi ha un debat obert. També sobre l'heroïna, que, associada a una drogoaddicció dura i marginal, està en reculada. En canvi, la cocaïna, vinculada a l'èxit glamurós (econòmic, artístic), lluny de crear alarma social, circula amb impunitat, fins i tot amb una certa benvolença cínica. Però és un problema greu, gravíssim, de salut. I de convivència. També, esclar, de seguretat, de criminalitat. I més coses: està directament vinculada a processos de corrupció i té un important impacte ambiental.
Així doncs, cal abordar el tema d'una vegada, amb llum i taquígrafs. Amb campanyes públiques sobre la perillositat de consumir-ne, amb un increment de la persecució policial de les màfies que actuen al nostre territori i, també, obrint la discussió a escala mundial sobre si se'n podria regular el comerç i el consum. Fins ara, després de moltes dècades de prohibició absoluta, el negoci criminal de la droga (i en concret el de la cocaïna) no ha parat de créixer. I a Barcelona i Catalunya és un problema com més va més enquistat i més socialment enxarxat: tràfic, blanqueig de diners, consum... La teranyina s'està fent espessa. Hauríem de ser a temps de trencar aquesta tendència. O serà massa tard.