Un caos ferroviari difícil de justificar
Des que dimarts a les nou de la nit un tren es va estavellar contra un mur caigut de l'AP-7 a l'altura de Gelida, en un accident que va causar 37 ferits i la mort d'un maquinista, Catalunya s'ha submergit en el caos ferroviari. El precedent recent de la tragèdia de Còrdova feia que la sensibilitat estigués a flor de pell, però el que ha passat des de dimarts és molt difícil de justificar. Catalunya no pot passar tants dies amb tot Rodalies bloquejat i la principal via automobilística del país, l'AP-7, aturada en sentit sud.
Els canvis de timó que hi ha hagut des de dimarts han estat la part més visible d'aquest caos. D'entrada, dimecres al matí es va aturar tota la circulació de Rodalies. A la tarda el Govern va rebre un certificat d'Adif que indicava que les vies estaven bé i al vespre va anunciar que l'endemà es recuperaria el servei. Però no va ser així: dijous no va circular cap tren. Els maquinistes no van anar a treballar, van reclamar que es fes una altra revisió línia per línia i poder-hi participar. A la nit el conseller Albert Dalmau va anunciar que l'endemà es reprendria el servei. I així va ser: divendres van tornar a circular trens, però no a tot arreu, ja que s'havien detectat alguns problemes. Els ciutadans tampoc se'n refiaven i molts combois anaven buits. Feien bé, de no refiar-se'n: a la tarda una esllavissada a la R1 va tornar a alarmar els maquinistes. Divendres al vespre el Govern i Renfe es van reunir per decidir què feien i a les tres de la matinada el Govern va comunicar la "incapacitat d'operar el servei ordinari". Sorprenentment, tot i això, dissabte al matí alguns trens tornaven a circular. Només dues línies funcionaven amb normalitat: les dues R2. Finalment, aquest dissabte al migdia, després d'una altra esllavissada a la R4, el Govern ha acordat amb Renfe aturar la circulació de tots els trens fins que no hi hagi garanties de seguretat.
Tota aquesta bateria d'anuncis, contraanuncis, suspensions i línies mig funcionant, ara sí i ara no, no ha fet més que marejar encara més els ciutadans, perplexos i cansats d'anys d'avaries, retards i excuses de Renfe. I deixa clara com a mínim la manca de coordinació entre el Govern, Rodalies, Renfe i Adif. Si s'hi suma l'AP-7 bloquejada en sentit sud fins aquest dissabte –quan se'n va recuperar un carril, que un accident va tornar a bloquejar temporalment–, la situació només es pot definir d'insostenible.
Però aquesta situació no ve del no-res: la xarxa ferroviària pateix una manca d'inversió acumulada durant dècades, falta de manteniment, subcontractació sistemàtica dels equips que s'encarreguen de les reparacions i, segons els experts, no està prou preparada per a un canvi climàtic que no és una hipòtesi de futur, sinó una realitat de present.
La xarxa ferroviària és imprescindible per al funcionament del país, no es pot deixar de banda, ni n'hi ha prou amb anar tirant: és imprescindible que funcioni i que funcioni bé. I perquè això passi el Govern ha d'agafar les regnes i no només fer bé la seva feina i de manera coordinada amb tots els actors, sinó també suplir la que el govern espanyol no ha fet durant dècades.
