Cas Alves: els efectes perniciosos de l'absolució
D'entrada, tot el reconeixement a la dificultat de jutjar casos com el que ha afectat l'exjugador del Barça Dani Alves, condemnat en primera instància per violació i absolt ara pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En un cas com aquest, en què els fets van passar dins d'un lavabo sense testimonis, la clau acaba sent la credibilitat del relat dels protagonistes. L'Audiència de Barcelona sí que es va creure la noia denunciant, i a més va deixar clara una cosa molt important sobre el que es podia veure a les imatges gravades a la discoteca: "Que hagi ballat de manera insinuant, que hagi acostat les natges a l'acusat, o que s'hi hagi pogut abraçar no pot fer suposar que prestava el seu consentiment a tot el que pogués passar després".
El tribunal que ha revisat i anul·lat la condemna, però, sí que ha tingut en compte el que es veu a les càmeres de seguretat i ho ha fet servir com a argument principal per assenyalar "incongruències" i, en última instància, restar tota credibilitat a la denunciant. El tribunal afirma que caldrien proves més concloents per condemnar. Potser sí. Però també és cert que aquestes proves, en determinats contextos, són molt difícils de tenir perquè les agressions se solen perpetrar en llocs on no hi ha càmeres ni testimonis. Per tant, la clau és la congruència dels relats i els testimonis.
Com dèiem al principi, és molt difícil saber la veritat amb un 100% de seguretat, però el que sí que és inqüestionable és que aquesta absolució té uns efectes molt perniciosos perquè desincentiva les denúncies per violació en aquells casos en què és la paraula d'un contra la de l'altre. I més si aquest "altre" és una persona famosa i amb recursos, com és el cas d'Alves. Ara, qualsevol víctima de violació s'ho pensarà molt abans de presentar una denúncia perquè sap que s'enfronta al perill de ser desacreditada pels jutges, i fins i tot ser acusada de denúncia falsa.
Les dades en aquest sentit són clares: el percentatge de denúncies falses per violació respecte al total d'agressions sexuals que es produeixen és ínfim, tal com recullen totes les estadístiques oficials. És a dir, al marge d'aquest cas concret, el principal problema que hi ha avui dia és la impunitat dels agressors, que fa que les dones tinguin por de denunciar, sense descartar que hi hagi episodis puntuals d'homes acusats falsament.
I el que ha de quedar meridianament clar, malgrat sentències com aquesta, és que les dones tenen dret a dir que no en qualsevol moment de la relació. I també tenen dret a sortir de festa i passar-ho bé sense que es vegin forçades a fer res en contra de la seva voluntat. El consentiment ha de ser explícit. Aquesta és una gran victòria del moviment feminista que no es pot veure soscavada ara per aquest cas concret, que, a més, segurament acabarà sent revisat en una instància superior com el Tribunal Suprem.