Montero demana disculpes pel cas Alves després del xoc amb el poder judicial

BarcelonaMaría Jesús Montero fa marxa enrere. Almenys, per les formes. La vicepresidenta primera del govern espanyol ha demanat disculpes aquest dimarts per les seves paraules sobre la sentència absolutòria del futbolista Dani Alves: "Si de la literalitat de l'expressió que vaig utilitzar es pot concloure que jo he posat en qüestió ni més ni menys que la presumpció d'innocència, que és un pilar del nostre estat de dret, la retiro i demano disculpes per aquesta expressió". Ara bé, sí que ha tornat a dir que la resolució judicial li sembla un "retrocés" i que s'ha d'anar al "fons de la qüestió": a parer seu, el més important és el "debat".

Montero, que ha fet declaracions als mitjans de comunicació en el marc del VI Fòrum Mundial de Desenvolupament Local a la Diputació de Sevilla, va qualificar de "vergonya" dissabte l'absolució d'Alves per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va revocar una condemna prèvia de l'Audiència de Barcelona al futbolista per la violació d'una jove. La dirigent socialista va lamentar que "es qüestioni el testimoni d'una víctima i que es digui que la presumpció d'innocència està per davant del testimoni de joves, valentes, que decideixen denunciar els poderosos, els grans i els famosos", en al·lusió a l'argumentació utilitzada pel TSJC. Aquestes paraules han marcat la roda de premsa posterior al consell de ministres, en el qual la portaveu, Pilar Alegría, ha fet equilibris: "El respecte a les sentències no és antagònic a poder opinar sobre les sentències", ha dit. A més, ha avisat que queda l'última paraula del Tribunal Suprem, suggerint que confia que l'alt tribunal corregeixi el TSJC.

Les declaracions de Montero havien obert un nou front entre la Moncloa i el poder judicial. Just aquest dimarts, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha fet un comunicat advertint que els polítics han de "compatibilitzar el seu dret legítim a la crítica amb la preservació de la confiança de la ciutadania en les institucions". El ple del CGPJ ha emès un comunicat en què expressa la seva confiança en la "professionalitat i capacitat tècnica" dels magistrats de l'Audiència de Barcelona, que van condemnar el futbolista, i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que l'han absolt. "La protecció a les víctimes de delictes contra la llibertat sexual no implica renunciar a la presumpció d'innocència", diuen, en tot cas.

L'òrgan de govern dels jutges no és el primer que ha alçat la veu contra Montero, ja que el PP també ha aprofitat les declaracions per assenyalar el govern espanyol. Ha enviat una carta al comissari de Democràcia i Justícia de la UE, Michael McGrath, i ha denunciat que es tracta d'un "atac directe" a l'estat de dret i la separació de poders. En el text, signat per la portaveu del PP a l'Eurocambra, Dolors Montserrat, els populars es fan ressò de les protestes de jutges i fiscals i acusen el govern espanyol d'intentar "deslegitimar les decisions dels tribunals quan no s'ajusten a la conveniència política". Per tot plegat, demanen a la Comissió Europea que reiteri que el respecte a la independència judicial és "innegociable" i condemni "qualsevol atac" al poder judicial.

Reprovació unànime

De fet, més enllà del comunicat d'aquest dimarts del CGPJ, tots els jutges i fiscals ja havien reprovat de forma unànime Montero dilluns. "És essencial que les institucions i representants públics respectin i donin suport a la tasca dels jutges i magistrats, i s'eviti comentaris que puguin soscavar la confiança en el nostre sistema judicial", va assegurar el col·lectiu de jutges i fiscals. A parer seu, les declaracions de Montero posaven en risc "el dret fonamental de la presumpció d'innocència" i, per tant, també les "garanties processals i l'equitat dels judicis".

En el seu doble rol de magistrat en excedència i membre del govern espanyol, també s'ha expressat aquest dimarts el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha vetllat per fer al màxim de pedagogia. "En qüestions que suposen una xacra social com la violència sobre les dones, no només les autoritats del poder executiu, sinó les del legislatiu i el judicial, hem d’explicar molt bé les nostres manifestacions i resolucions sobre per què s’arriben a determinades conclusions, amb la finalitat de sensibilitzar la societat", ha subratllat.