El sermó de Dani Alves

BarcelonaDeu ser una experiència ben estranya entrar al temple i acabar veient un sermó de Dani Alves. Que s'aparti la intel·ligència artificial, que la realitat ens segueix sorprenent. L'exjugador del Barça va fer un pacte amb Nostre Senyor a la garjola quan hi estava empresonat acusat d'un delicte d'agressió sexual. Un cas pel qual va ser condemnat inicialment però del qual va ser absolt posteriorment en considerar-se que no hi havia proves prou fiables. Un cas que encara no s'ha acabat, ja que anirà al Suprem. Va ser a la presó que Alves li va dir a Nostre Senyor que si l'ajudava ell li entregaria la seva vida. Ara és un deixeble de Jesucrist, segons explica.

Costa posar-se a la seva pell. Costa imaginar què deus sentir quan ets a la presó. Si realment ets innocent, puc entendre que t'aferris a qualsevol cosa que et doni esperança. Si realment ets culpable, si fa no fa, igual: si em salves prometo canviar, devia dir. Però sempre m'ha sorprès aquesta gent que entén la religió com un pacte personal. Quan anava als Salesians i quan intentava entendre els Evangelis no em va semblar que anés així, però potser és que aquestes Esglésies evangèliques tiren cap a una altra banda. Molta gent que pateix acaba en temples així, especialment a l'Amèrica Llatina, on ja li han menjat molt terreny al catolicisme.

A l'esport ens hem trobat molts esportistes que militen en aquest corrent. Gent convençuda que són tan especials que Nostre Senyor els ha preparat un pla com si fos un assessor d'imatge. Creuen que estan destinats a la glòria perquè així ho ha volgut el cel. Sempre m'ha semblat una mica prepotent, considerar que si triomfes és perquè Déu ho vol. "I belong to Jesus", diuen, però després tots solen portar un estil de vida com Neymar, que faria que Jesucrist s'estirés els cabells. Una aproximació egoista a la religió, agafant el que els interessa i oblidant altres coses, com la solidaritat. Ni ajuden, ni són solidaris, ni empatitzen amb els més necessitats. Només volen tancar un pacte amb Nostre Senyor per creure's escollits o salvar el cul, com Alves.

Tothom es mereix una segona oportunitat, d'acord. Tothom té dret a creure en el que vulgui. Fins i tot ateus com un servidor reconeixem valors molt bonics que cal seguir en el Nou Evangeli. Però no em fa la sensació que sigui el cas d'Alves, que ha estat acollit per una d'aquestes Esglésies evangelistes molt conservadores. No és una sorpresa. S'està construint un relat fet a mida: m'han acusat injustament i Nostre Senyor m'ha salvat. Sortirà convertit en un home sant, sempre que no fem cas a les seves declaracions al judici, on canviava de versió cada dos per tres.