Catalunya ha de fer un salt endavant en renovables
Catalunya ha sigut històricament pionera en molts àmbits, per exemple amb la industrialització, però cal reconèixer que en les energies renovables ha quedat endarrerida respecte a altres territoris de l'Estat, i encara més respecte als països del centre i el nord d'Europa. Les xifres són especialment cridaneres. De mitjana, a Espanya la potència elèctrica instal·lada corresponent a les energies renovables és del 54%, però només del 30% a Catalunya. La generació elèctrica de renovables és del 44% a Espanya i del 20% a Catalunya, menys de la meitat. En el cas de la solar les instal·lacions a Catalunya representen l'1% del total espanyol, i en el cas de l'eòlica el 4,9%. Abans de l'aprovació del decret de renovables el 2019 hi va haver una dècada de paràlisi a Catalunya que la resta de territoris sí que van aprofitar i que fa que ara ens portin un cert avantatge. És veritat que ara s'han multiplicat els projectes, de tal manera que al territori proliferen les entitats conservacionistes que rebutgen les instal·lacions perquè consideren que malmeten el paisatge i, a més, no ofereixen un retorn econòmic clar per a la població autòctona.
El pacte de govern entre ERC i la CUP inclou una moratòria de projectes que encara pot agreujar més el retard de Catalunya a l'hora de garantir-se un subministrament energètic net, sobretot tenint en compte que les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs, que ara proveeixen el 54% de l'electricitat, s'haurien d'apagar la pròxima dècada. Entremig hi ha un altre debat que sobrevola la qüestió: ¿Catalunya té necessitat de ser autosuficient energèticament o simplement podria importar l'electricitat que es pogués produir en zones limítrofes com ara l'Aragó, on hi ha previst construir grans instal·lacions solars a la zona dels Monegres?
En tot cas, més que aturar tots els projectes el que caldria és intensificar el diàleg amb el territori, amb els ajuntaments afectats, i afinar al màxim cada projecte per assegurar que tingui un impacte positiu sobre el territori. Tot el que sigui percebut com una imposició acabarà sent contraproduent perquè pot produir un efecte mirall en altres llocs del territori i estendre l'oposició a les instal·lacions de plaques solars i aerogeneradors. Tot això, però, s'ha de fer ràpid per assegurar que Catalunya pot complir amb els objectius de descarbonització fixats per la Unió Europea. En el fons, la lluita contra l'emergència climàtica també comportarà que ens acostumem a veure molins i plaques solars. Evidentment, com menys impacte paisatgístic tinguin millor, i si poden anar en zones ja usades per l'home, com cobertes de grans naus, carreteres o canals d'aigua, doncs millor.
El que sí que avança a gran ritme són les petites instal·lacions solars d'autoabastiment familiar, que des de la supressió de l'impost al sol el 2019 es tripliquen cada trimestre. Aquest bon ritme demostra que la ciutadania està més que conscienciada i veu els avantatges de la producció pròpia d'energia. Ara només falta que les administracions acompanyin per fer el gran salt endavant que Catalunya necessita.