La ciència catalana, potent però infrafinançada
A principis de segle Catalunya va fer una aposta clara per la ciència amb la creació dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), que ara ja aglutina 42 centres i gairebé 9.000 investigadors. La inversió en ciència i tecnologia va rebre un impuls important i també es va facilitar un mecanisme de gestió més àgil que permetés atreure talent de fora i retenir el d'aquí. La crisi del 2008, però, ho va alentir, fins al punt que a hores d'ara, tot i que s'ha augmentat la dotació pública en ciència, no s'han assolit els rècords d'inversió d'abans de la gran crisi. Tanmateix, el sistema funciona perquè hi ha molt de talent i s'han aconseguit fons europeus per dur a terme recerques que han tingut un considerable ressò internacional. Per això mateix el segon informe sobre l'estat de la ciència a Catalunya, que es va presentar ahir, fa un balanç positiu que constata que en el conjunt de l'Estat i també en el context europeu Catalunya està molt ben posicionada com a pol d'atracció d'investigadors i com a productora de coneixement d'alta qualitat. Tanmateix, també fa un crit d'alerta, perquè sense un augment important del finançament i una incidència més gran de la transferència cap a la societat correm el perill de perdre pistonada.
La ciència ha de ser un pol fonamental del creixement de Catalunya en el terreny econòmic, social i cultural. Hem de creure fermament que aquest és el camí de futur i, per això, caldrà ser més ambiciosos en tots els àmbits relacionats amb la recerca. El primer de tot, les universitats, que aporten el gruix principal d'investigadors i suposen dos terços de les publicacions científiques del país. Ni Catalunya ni Espanya, però, dediquen prou recursos a la recerca i l'educació superior, i estan a la franja baixa entre els països europeus i de l'OCDE. Els centres CERCA estan una mica millor gràcies a les inversions europees o privades, però igualment necessiten una injecció més important de suport públic per poder lluitar en un context altament competitiu. L'empresa privada està fent la seva feina –la inversió en R+D va augmentar fins als 2.492 milions d'euros el 2021–, però tampoc és suficient per situar-nos en la mitjana europea.
El que deixa clar l'informe és que l'ecosistema científic català funciona bé, encara que a vegades sigui per voluntarisme, en tot allò que té a veure amb la producció de coneixement, però que no hem aconseguit encara que tot aquest esforç, o almenys una part significativa, pugui traslladar-se a la societat a través de patents o de creació d'empreses. Aquesta pota caldria reforçar-la amb iniciatives i recursos que permetin que cada cop més empreses, de dintre i de fora, la valorin i apostin clarament per l'R+D. L'envelliment dels investigadors i l'alentiment del relleu generacional que potencia la fuga de talent, així com l'augment de la burocràcia, tampoc no hi estan ajudant. Ara, tant a Catalunya com a l'Estat, hi ha noves lleis que intenten contrarestar aquests problemes i fer un pas endavant, però tot just s'estan desplegant. Passades les eleccions, seria important que hi hagués un gran pacte de país per la ciència que assegurés que l'excel·lència aconseguida amb tant d'esforç no només es pogués mantenir sinó que s'incrementés per convertir-se en el veritable motor del país.
