El Codi Penal necessita un consens més ampli
Rajoy intenta cohesionar el seu electorat amb el pretext de la seguretat abans de les eleccions
El Congrés de Diputats va viure ahir una situació inèdita que per desgràcia ha sigut la norma aquesta legislatura: el PP aprofita la seva majoria absoluta per aprovar projectes importants que necessitarien més consens. Va passar, per exemple, amb la llei Wert, i va es va repetir ahir amb la reforma del Codi Penal. L’oposició en bloc es va oposar ahir a una reforma que inclou la cadena perpètua encoberta sota l’eufemisme de “presó permanent revisable”, una promesa electoral del PP per castigar els delictes greus com el terrorisme que ha sigut criticada per la mateixa Fiscalia i que s’aprova just després de l’impacte dels atemptats de París. La reforma també inclou la supressió de les faltes, que se substitueixen per infraccions administratives (cosa que atorga més poder a l’administració i en resta als tribunals), la pujada de l’edat de consentiment sexual de 13 a 16 anys (quan el consens amb la resta de grups se situava als 15 anys) i l’ampliació del delicte de resistència passiva quan es practiqui, per exemple, davant d’un antiavalot.
Aquesta reforma ve després de l’aprovació, a finals de l’any passat, de la polèmica llei de seguretat ciutadana (coneguda també com a llei mordassa ), i culminarà pròximament amb la reforma de la llei d’enjudiciament criminal, que si no se’n modifica el plantejament inicial permetrà les punxades telefòniques sense una resolució judicial. Totes tres iniciatives conformen una autèntica ofensiva que, amb el pretext de la seguretat, comporten greus retallades de drets fonamentals.
El govern de Mariano Rajoy intenta així marcar perfil ideològic en una qüestió que cohesiona molt més el seu electorat conservador del que ho feia la reforma de la llei de l’avortament patrocinada per Gallardón. Però aquí no es tracta de cohesionar els votants abans d’unes eleccions, sinó de traçar unes normes de convivència que necessiten tenir assegurada la continuïtat en el temps més enllà de la conjuntura política. Una peça clau de l’ordenament jurídic com el Codi Penal no es pot aprovar només amb els vots d’un partit, per molta majoria absoluta que tingui. I més quan està a punt de perdre-la.