Covid-19, l'exemple alemany i les comparacions que fan mal

La llum que s'albira al final d'aquest llarg túnel pandèmic encara és molt tènue. Val més estar avisats. Ningú les té totes perquè les noves variants estan modificant els plans inicials i la cursa contra el virus amb les vacunes encara no està clar que s'hagi guanyat del tot. Per això, i mirant el que va passar a Portugal i a Irlanda, on amb l'arribada de la variant britànica, de la qual cada cop hi ha més indicis que és més transmissible i podria ser que més letal, es van disparar els casos en qüestió de dies, molts països aguanten la respiració confiant que podran contenir l'explosió mantenint les restriccions. És el que ha fet Alemanya, on ahir la cancellera Angela Merkel va decidir allargar el confinament dur fins al 7 de març. Estem parlant d'un confinament que suposa tenir-ho tot pràcticament tancat, fins al punt que les perruqueries no tornaran a obrir fins a l'1 de març. Encara que els diferents lands tenen, com correspon a un estat federal, la facultat de regular aquestes restriccions, i alguns es plantegen obrir les escoles a final de mes, la recomanació és mantenir-les el màxim. En aquests moments la incidència acumulada (IA) a 7 dies a Alemanya és de 68 casos per cada 100.000 habitants i ahir mateix la cancellera va assenyalar que l'objectiu ja no era el de 50 casos per 100.000 habitants sinó de 35. És tracta, consideren, de mantenir al mínim el contagi per evitar els estralls d'aquestes noves variants i assegurar així el procés de vacunació.

L'exemple alemany és dels que fan mal en diferents sentits perquè ens posa davant un mirall que no ens agrada gaire. És cert que la potència econòmica d'Europa es pot permetre, és un dir, aquests tancaments dràstics perquè està oferint ajudes importants als sectors afectats. Però també ha de suportar molt descontentament intern, protestes i pressió per reobrir. Tanmateix, hi ha un discurs clar de quins són els objectius, i són molt més ambiciosos que els que de moment sembla que ens posem aquí.

Cargando
No hay anuncios

Ahir la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va posar també l'objectiu de tenir una IA de 50 per estar tranquils, però el camí per arribar-hi està molt lluny d'Alemanya. Si allà ara estan a 68, al conjunt d'Espanya estem a 210, i a Catalunya a 156, segons les darreres del ministeri de Sanitat. És cert que anem millorant, però és un procés lent. Més encara perquè aquí està obert gairebé tot, malgrat les restriccions horàries, i fins i tot aquesta setmana a Catalunya s'han alleugerit algunes limitacions. La disjuntiva entre salut o economia cada cop es veu més clar que és absurda. Si no aturem el covid això serà una agonia encara molt més llarga que ens acabarà enfonsant cada cop més. Ahir es va saber que Girona és la província catalana on més va caure el PIB el 2020, un 14,2%, i això per la seva dependència del turisme estranger. Aquest turista no tornarà fins que se senti segur. La campanya de vacunació serà llarga, i encara han de venir mesos difícils. Ara ho tenim a prop, cal ser responsables.