La dependència energètica de Catalunya
En ple debat sobre l'autonomia estratègica europea, resulta que Catalunya és un país fortament dependent en matèria energètica. Segons les dades d'un informe de PwC de 2024, Catalunya va generar 37,4 TWh d'electricitat i en va consumir 44,1 TWh, és a dir, un 15% més. I la tendència és que aquest dèficit es vagi agreujant amb el temps. Per què? Doncs per dos grans motius. El primer és que, per molt que Catalunya hagi augmentat els últims anys la seva capacitat de producció amb renovables, no és suficient per seguir el ritme de l'electrificació de l'economia catalana. I, en segon lloc, perquè la major part de la producció elèctrica catalana prové d'unes centrals nuclears que segons les previsions s'haurien de tancar entre el 2030 i el 2035.
Deixant de banda el debat sobre si caldrà allargar o no la vida de les nuclears un temps més, és evident que Catalunya continuarà sent deficitària i haurà de continuar important energia en el futur. Per poder donar resposta a la demanda d'una societat industrialitzada i amb un fort sector turístic com la catalana només hi ha dues solucions: o bé es multiplica per molt la capacitat de les renovables, amb l'impacte ambiental i paisatgístic que això pot tenir, o bé es porta l'electricitat d'altres llocs, com ara l'Aragó, que darrerament s'ha especialitzat en la producció eòlica i solar. Aquesta segona opció comporta la construcció de línies d'alta tensió per transportar l'energia (amb el consegüent impacte) i també d'infraestructures que permetin emmagatzemar-la, una assignatura pendent a Catalunya.
L'aposta per les renovables s'ha de mantenir i fins i tot augmentar, almenys fins a arribar a mitjanes de producció similars a les d'altres territoris espanyols, però ara com ara sembla impossible pensar en una Catalunya que s'autoabasteixi completament amb energia neta. Els experts fins i tot adverteixen que amb el tancament de les nuclears potser caldrà fer servir durant un temps les centrals de cicle combinat, que consumeixen gas i són contaminants (al contrari que les nuclears).
Aquesta doble dependència, de l'energia nuclear d'una banda i de l'electricitat produïda a fora de l'altra, és l'escenari sobre el qual s'ha de treballar de cara al futur. Com ja ha comentat el professor Andreu Mas-Colell, no passa res per fer de l'Aragó el nostre proveïdor d'electricitat si és que considerem que aquesta és la millor opció disponible. Però almenys hi hauria d'haver un debat i una campanya pedagògica a la ciutadania per explicar-li d'on ve l'electricitat amb què encén els seus interruptors cada dia, que si ara ve de les nuclears de Vandellòs i Ascó, en el futur vindrà dels camps eòlics o solars dels Monegres.
Ara bé, el que no pot passar és que, per una errada en la planificació, es posi en perill el desenvolupament econòmic de Catalunya. Correspon a les autoritats decidir com ha de ser el mix català d'aquí 10 anys, ja sense les nuclears, i fer les infraestructures necessàries perquè no hi hagi problemes d'abastiment. Perquè res fa pensar que en el futur consumirem menys, ans al contrari.