La deriva autoritària de Trump
Els Estats Units de Donald Trump semblen immersos en una sèrie distòpica en què cada dia hi ha col·lectius amenaçats i persones amb noms i cognoms que paguen un elevat preu per ser crítics amb el mandatari nord-americà. En només 24 hores hem vist com la cadena ABC cancel·lava el late show de l'humorista Jimmy Kimmel, tal com s'havia demanat reiteradament des de la Casa Blanca, i també com s'ha amenaçat amb considerar organització terrorista tot el moviment antifeixista als Estats Units, que no és una organització en si mateixa sinó una constel·lació de col·lectius que ara mateix estan en el punt de mira del govern arran de l'assassinat de l'influencer trumpista Charlie Kirk. Són dues mesures que persegueixen el mateix objectiu: atemorir la dissidència fent servir alguns dels seus membres com a caps de turc.
La deriva autoritària de Trump i la persecució política que pateixen els seus detractors estan soscavant els pilars de la democràcia americana, que fins ara havia fet bandera d'una defensa aferrissada de la llibertat d'expressió, fins al punt que cremar una bandera nord-americana no es considera cap delicte, sinó que és un acte de protesta que està protegit per la Primera Esmena. El president nord-americà fins i tot s'ha permès el luxe d'expulsar una cadena australiana de la cobertura de la seva visita al Regne Unit perquè no li ha agradat una pregunta d'un dels seus reporters. Són comportaments intolerables en una democràcia però que Trump ha normalitzat en una estratègia que li està donant, de moment, bons resultats.
La principal palanca de Trump per aconseguir els seus objectius és l'economia. Així ho està fent amb les universitats, amb les empreses i ara també amb els mitjans de comunicació, com la cadena ABC, propietat de Disney, i que està pendent de l'adjudicació de diferents estacions per part de l'administració. I amb qui no es plega als seus desitjos, Trump posa en marxa la seva poderosa maquinària legal, com ha passat amb el New York Times, a qui ha denunciat per difamació.
El que és paradoxal en aquesta ofensiva antidemocràtica és que es fa, precisament, en nom de la llibertat d'expressió. Aquesta és una de les característiques d'aquest nou populisme ultraconservador, que d'una banda diu que defensa la llibertat i de l'altra ofega qualsevol possibilitat de discrepància amb el que ells consideren la normalitat i el sentit comú. I per fer-ho no renuncien a l'ús de la força o a la seva exhibició pública, com passa amb el desplegament de la Guàrdia Nacional a Washington.
El resultat de tot plegat és una societat esporuguida, amb col·lectius sencers, com l'LGBTI o els immigrants, sotmesos a una enorme pressió social i policial. On la gent té por de manifestar-se o fer un comentari crític amb Israel per por de ser considerat sospitós de terrorisme. Aquesta atmosfera asfixiant i de restricció de drets s'assembla cada cop més a la que es respira en una dictadura d'aquelles que tots tenim al cap, més que no pas a la d'una suposada primera democràcia del món.