La notícia que s’ha infectat d’Ebola una de les infermeres que va atendre Manuel García Viejo -el segon dels dos missioners espanyols repatriats amb el virus i que finalment van morir a l’Hospital Carlos III de Madrid- obre seriosos dubtes sobre l’operatiu posat en marxa a Espanya per impedir la propagació de la malaltia. De fet, estem davant del primer cas d’Ebola contret fora de l’Àfrica i, per tant, del primer contagi a Europa. I el que fa més preocupant aquest contagiés que hagi afectat algú del personal sanitari. Sense oblidar els milers d’afectats i víctimes causades fins ara per l’Ebola, d’entrada cal lamentar la situació d’angoixa en què ara mateix es deu trobar la infermera afectada i la seva família i amics pròxims. El contacte que poden haver tingut amb ella els fa ara mateix víctimes potencials, sobretot als que hi hagin tingut un tracte més estret: l’Ebola es transmet via fluids, com ara la sang o la saliva. En el pitjor dels casos, podríem estar davant la possibilitat d’una perillosa via d’extensió de la malaltia.
La prioritat ara és actuar amb celeritat per aturar aquest hipotètic descontrol d’un virus altament mortal i frenar la lògica alarma entre la població. Però també cal delimitar bé les responsabilitats que han fet possible el contagi. De fet, un infermer de l’Hospital de la Paz, que gestiona el Carlos III, ja va denunciar al juliol al jutjat de guàrdia tant les deficiències en el protocol contra l’Ebola elaborat pel ministeri de Sanitat com la improvisació en què es va incórrer quan es va saber que l’Estat repatriaria el primer missioner contagiat. Pel que sembla, no anava tan errat. Rere l’acollida dels malalts, potser hi havia més gestualitat que no pas una actuació rigorosa, com es va voler vendre des de les instàncies oficials. Les autoritats espanyoles afronten ara un seriós problema: s’hauran de justificar molt davant la comunitat mèdica europea i internacional. Si l’Ebola ja és, de per si, un problema sanitari mundial, fins ara circumscrit a l’Àfrica, on malauradament està molt lluny de ser controlat, el seu salt al continent europeu per una suposada deficiència mèdica seria una gran mostra d’incompetència de la qual algú s’hauria de fer responsable.