Europa i la politització de la justícia a Espanya
BarcelonaEl bloqueig del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa prop de quatre anys que té els membres amb el mandat caducat per la negativa del PP a pactar-ne la renovació amb el PSOE de Pedro Sánchez per poder, així, retenir-ne el control, està derivant en un desgast institucional i una degradació democràtica certament alarmants. L’últim capítol és impropi d’un país de la UE. El PP pretén que el Tribunal Constitucional aturi la votació d’aquest dijous de les esmenes introduïdes pel PSOE i Unides Podem per canviar el sistema d’elecció dels magistrats del mateix TC per part del CGPJ. O sigui, el PP vol que el TC, on hi ha majoria conservadora precisament pel bloqueig del CGPJ, interfereixi en el poder legislatiu, on la majoria és progressista. Que això passés seria inaudit, una veritable interferència en la separació de poders.
En paral·lel, els membres conservadors del CGPJ, que ja han incomplert una llei que els obligava a nomenar els seus candidats al TC al mes de setembre, pretenen ara forçar una votació per imposar els seus candidats (entre els quals un de progressista, tot i que no és el que volen els membres progressistes). L’embolic és tan gran que resulta difícil orientar-se en aquest galimaties.
Per acabar-ho d’adobar, el PSOE i UP estan fent servir una tècnica jurídica qüestionable, la de canviar unes lleis (la del Poder Judicial i la del TC) a través d’unes esmenes a una altra llei (el Codi Penal), de manera que s’evita un debat amb profunditat i es barregen pomes amb peres en una votació que acaba sent una mena de totum revolutum. L’ús d’aquestes maniobres és lamentable, tot i que el responsable últim de la situació és el PP, que es manté en rebel·lia constitucional al negar-se a renovar el CGPJ.
Aquesta situació és fruit d’un problema de fons, que és la negativa de la dreta a acceptar la legitimitat d’un govern format pel PSOE i UP amb el suport de partits independentistes bascos i catalans. Així, amb l’argument que Sánchez és un "tirà" i que Espanya camina cap a una "dictadura", com afirma Isabel Díaz-Ayuso sense que ningú del PP la rectifiqui, els conservadors han trobat l’excusa per negar-se a complir la Constitució i retenir així el control del CGPJ i el TC, institucions que utilitzen per torpedinar l’acció de govern (per exemple declarant inconstitucional l’estat d’alarma durant la pandèmia).
El resultat d’aquesta estratègia és que institucions com el Constitucional han perdut el prestigi que van arribar a tenir a l’inici del període democràtic (el TC va tombar la Loapa i va avalar la immersió lingüística, per exemple) i que la justícia es veu completament mediatitzada per la política.
La Comissió Europea ha mostrat preocupació per tot aquest espectacle i ha pressionat perquè es resolgui, però potser haurà d'intervenir d’una manera més decidida per frenar la degradació democràtica espanyola i obligar uns i altres a una cosa tan simple com complir la llei i la Constitució. A més de respectar les majories parlamentàries basades en els vots dels ciutadans.
