El fangar judicial i polític espanyol
El Tribunal Suprem jutjarà els pròxims mesos el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per la seva suposada filtració d'un correu electrònic vinculat a Alberto González Amador, la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. En l'esmentat correu electrònic, González Amador confessava que havia estafat Hisenda i demanava un pacte per reduir la seva pena.
Portar a judici un fiscal general és un fet absolutament insòlit que només s'explica en el marc de la descarnada guerra juridicopolítica que enfronta el PP i el PSOE. No hi ha treva en aquesta Espanya ideològicament fracturada, amb una dreta cada cop més decantada cap al populisme demagògic i un socialisme al poder que es defensa per tots els mitjans, alguns de dubtosa legalitat. El fangar madrileny no deixa ni la justícia ni la política en una posició mínimament presentable. Des de Catalunya, durant el Procés, ja es va veure una justícia altament polititzada i una política que delegava en la justícia la seva incapacitat de resoldre els problemes. Ara aquell modus operandi s'ha convertit en norma al cor del poder de l'Estat. L'espectacle és decebedor i no fa sinó donar ales a l'antipolítica.
El Suprem, convertit en àrbitre i part, ha fet el pas definitiu per enviar a judici el fiscal general, acusat de revelació de secrets. Per deixar les coses diàfanament clares, li ha imposat una fiança de 150.000 euros "per fer front a les responsabilitats pecuniàries que es puguin derivar", és a dir, el pagament d'una possible indemnització a González Amador per "perjudicis morals". No hi ha dubte de quina és la mirada del jutge instructor, Ángel Hurtado. En una guerra, encara que sigui judicial, no calen dissimulacions. Si García Ortiz no entrega els diners en un període de cinc dies, se li embargaran béns. Però, contra el que demanava l'acusació popular, no se l'ha suspès provisionalment de les seves funcions al capdavant del ministeri públic, segurament no per falta de ganes, sinó perquè hi ha un "buit legal" que no ho permet. En tot cas, tot apunta que el tribunal del Suprem que jutjarà el fiscal general serà de majoria conservadora. El PP té aquesta batalla ben encaminada. Altres, no tant.
El PSOE no s'arronsa. La Moncloa manté el suport granític a García Ortiz i defensa la seva innocència. Pedro Sánchez vol esgotar la legislatura. No vol eleccions perquè creu que, tal com estan les coses, fàcilment acabaria ell mateix al banc dels acusats. De manera que el clima de confrontació, tant en les instàncies i institucions judicials com al Congrés, està garantit malgrat la fragilitat del govern espanyol, que en bona part depèn del que passi als tribunals, on s'acumulen casos rellevants per a la seva supervivència: el que ha de resoldre l'amnistia de Puigdemont (els vots de Junts són claus per a Sánchez) o el cas Koldo-Ábalos-Cerdán. Per descomptat, el PSOE també explotarà la rastellera d'una trentena de casos que afecten els populars, començant pel de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro i seguint per la Gürtel i companyia. Hi ha teca per a tothom. La política espanyola està perfectament instal·lada en un fangar judicial i polític sense treva.