El feminisme i la violència de gènere agiten la campanya
BarcelonaEls debats al voltant del feminisme i la violència de gènere estan marcant tant la precampanya de les eleccions del 23-J com els pactes postelectorals del PP amb Vox, si és que es pot separar una cosa de l'altra. Pel que fa a la violència de gènere, el PP està transigint amb massa facilitat a l'hora d'adoptar la terminologia de l'extrema dreta, que parla de "violència intrafamiliar", que en realitat és una manera de negar l'existència d'una violència estructural, amb arrels culturals i històriques, dels homes contra les dones.
El diputat de Vox valencià José María Llanos va ser taxatiu quan va dir que la "violència de gènere no existeix", una consigna que després ha repetit Santiago Abascal. Alberto Núñez Feijóo i altres dirigents del PP es van desmarcar d'aquesta afirmació, però el mateix líder dels populars va disculpar el líder de Vox al País Valencià, Carlos Flores, per haver sigut condemnat a un any per violència psicològica contra la seva exdona. "Va tenir un divorci dur", va dir Feijóo dilluns a la Cadena SER, en una expressió absolutament desafortunada.
El PP ja ha pactat l'eliminació de les regidores de la Dona o d'Igualtat en molts dels ajuntaments on governarà amb o gràcies a Vox, com ara Valladolid, Toledo, Burgos, Huelva, Talavera de la Reina i Oriola. A la població valenciana de Nàquera fins i tot s'ha pactat que a les manifestacions de repulsa a la violència de gènere es prohibirà que llueixi la bandera LGTBI+ a l'Ajuntament i que el lema serà, simplement, "Contra la violència".
A les Balears el PP ha votat com a president del Parlament un diputat de Vox, Gabriel Le Senne, que afirma que "les dones són més bel·ligerants perquè no tenen penis". I evidentment també nega l'existència de la violència de gènere. Afortunadament, no tothom al PP està actuant igual que Carlos Mazón o Marga Prohens. La líder dels populars a Extremadura, María Guardiola, ha parlat clar: "No puc deixar entrar al govern els que neguen la violència de gènere". Guardiola està disposada a assumir una repetició electoral abans que pactar un govern conjunt amb Vox.
En aquest context és lícit preguntar-se exactament què pensa Feijóo, ja que Génova avala tant els pactes com els no pactes amb l'extrema dreta. A Feijóo, però, se l'ha de jutjar pels pactes amb Vox, ja que podent haver adoptat la postura de María Guardiola per a tot el partit i tots els territoris no ho ha fet. En realitat, ho ha deixat en mans dels barons i se n'ha rentat les mans, com si no anés amb ell.
El debat del feminisme també ha agitat l'esquerra. Primer amb l'exclusió d'Irene Montero de les llistes de Sumar i després amb les també desafortunades declaracions de Pedro Sánchez dient que tenia coneguts homes de 40 i 50 anys que s'havien sentit incomodats per algunes declaracions de la ministra d'Igualtat. En realitat, la veu socialista més preclara en aquest àmbit és la de José Luis Rodríguez Zapatero, que ha declarat a TVE: "És lamentable que estiguem discutint sobre la violència de gènere 20 anys després". Quanta raó que té.
