Gaza: la pressió diplomàtica ha de continuar
La pressió diplomàtica contra Israel dels darrers dies, alimentada per les horroroses imatges de nens desnodrits a Gaza, ha començat a fer efecte. El govern de Benjamin Netanyahu ha anunciat una "pausa tàctica" per permetre l'ajuda humanitària a la Franja. La decisió es produeix poc després que el president francès, Emmanuel Macron, anunciés que París reconeixeria Palestina com a estat al setembre i que altres líders europeus, com l'anglès Starmer i fins i tot l'alemany Merz, hagin apujat el to contra Tel-Aviv. Per tant, la primera conclusió del moviment de Netanyahu és que, malgrat comptar amb la total complicitat de Donald Trump, també és sensible a la pressió diplomàtica.
I el que no s'acaba d'entendre és que unes imatges que han colpit el món, i que remeten indefectiblement als cossos famèlics que les tropes aliades es van trobar quan van alliberar els camps d'extermini nazis, no hagin provocat una onada de protestes i indignació a dins mateix d'Israel. Aquesta ignomínia amenaça amb carregar-se totes les simpaties que l'Estat d'Israel, una llar per a un poble perseguit i víctima de l'Holocaust, havia generat a Occident. L'estat que havia de ser un far de prosperitat i democràcia és avui un estat opressor que està provocant un genocidi a Gaza davant dels ulls de tot el món.
Des del primer moment de la invasió es va veure que, davant la impossibilitat d'acabar de forma quirúrgica amb Hamàs, Israel castigaria sense pietat la població civil. I és en aquest context que la fam s'ha convertit en una arma de guerra, a l'estil dels setges medievals. La decisió d'encarregar la distribució de l'ajuda a una empresa nord-americana i no a les ONG internacionals que ho han fet sempre, i el degoteig de morts a les cues de la fam per trets de l'exèrcit israelià, té la intenció de convertir Gaza en un infern, en un lloc no apte per a la vida humana. Bloquejar l'ajuda humanitària i deixar prop de dos milions de persones sense subministraments bàsics era l'últim pas d'una estratègia que busca expulsar els palestins de casa seva.
La diferència és que a Gaza encara queden periodistes locals, perquè els de fora no hi poden accedir, per fer arribar al món unes imatges que posen els pèls de punta. I també existeixen encara comunicacions perquè la gent de dintre pugui explicar els seus testimonis. En aquest context era previsible que les cancelleries europees no podien restar impertèrrites davant el que és una vergonya mundial sense convertir-se, d'alguna manera, en còmplices.
Tot i això, la pressió diplomàtica i de tot tipus ha de continuar perquè no és la primera vegada que Netanyahu juga al gat i la rata amb la comunitat internacional, obrint els passos fronterers a voluntat en funció de les seves necessitats polítiques i d'imatge. Ara ja no n'hi ha prou amb fer arribar l'ajuda amb comptagotes i evitar una crisi de mortalitat infantil. Cal que Netanyahu deixi entrar les ONG internacionals, també les agències de l'ONU, i no posi cap tipus d'entrebanc a l'ajuda. I que deixi de disparar a la població civil famolenca. I en última instància, negociar un acord de convivència amb els palestins.