Històrica sentència contra Facebook
Els ciutadans europeus hem d’estar molt agraïts al jove austríac Max Schrems
El Tribunal de Justícia de la UE va donar ahir la raó al jove austríac Max Schrems, que havia tingut el valor de denunciar Facebook perquè considerava que no protegia prou les seves dades personals. En concret, Schrems es va queixar del fet que la companyia de Mark Zuckerberg pogués enviar les dades d’un ciutadà europeu als Estats Units (on la normativa és més laxa que a Europa), sobretot després que el cas Snowden revelés que Facebook facilitava informació dels seus usuaris a les agències d’intel·ligència del govern nord-americà.
A partir d’ara, qualsevol estat membre de la UE podrà vetar la transferència de dades a un país tercer, inclosos els Estats Units, si entén que no ofereix prou garanties de privacitat. La sentència és important perquè contradiu el criteri de la Comisisó Europea, que considerava els Estats Units un “port segur”, i perquè demostra que l’acció d’un sol ciutadà, sumat al suport de les desenes de milers de persones que l’han ajudat a tirar endavant el procés, és capaç de tombar fins i tot les empreses més poderoses. Els ciutadans europeus, doncs, estem en deute amb Max Schrems, gràcies al qual tots hem guanyat una mica més de seguretat en un àmbit tan delicat com la privacitat.
Pel que fa a Facebook, ha de saber que no pot fer servir les dades dels seus usuaris de qualsevol manera ni transferir-les d’un lloc a un altre sense limitacions. Ara bé, la sentència de l’alt tribunal de la UE no és d’aplicació immediata: ara depèn de cada estat implementar-la o no. És ara, doncs, quan els usuaris catalans i espanyols hauran de pressionar Madrid perquè la faci efectiva.
El debat de la privacitat, en plena societat 2.0 i amb pulsions exhibicionistes, és complex, però és evident que, a més dels autocontrols individuals (tot el que es posa a la xarxa es podrà fer servir en contra teu algun dia), hi ha d’haver limitacions a l’ús que en fan gegants com Facebook o Google. I així com després d’una llarga lluita es va aconseguir l’anomenat dret a l’oblit (el dret a esborrar la teva empremta digital), l’usuari també té dret a saber l’ús que es fa de les seves dades i on van a parar.