Els jutges, el fiscal i un líder que fa seguidisme d'Ayuso

En tot aquest rebombori contra el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, a vegades es perd de vista la qüestió principal. És a dir, que l'acusació és d'haver filtrat un correu –real i verídic–, en què un delinqüent confessa que ha estafat a Hisenda i demana un pacte per reduir la seva pena. A García Ortiz no se l'acusa de prevaricar ni d'apropiar-se de diners aliens, ni d'utilitzar el seu càrrec per enriquir-se. Cosa que, per exemple, sí que figura a l'informe del jutge contra l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, que no sols està investigat per canviar lleis per beneficiar determinades empreses sinó que a més, públicament, feia ostentació del fet que coneixia la situació fiscal dels seus contrincants, i també dels correligionaris. És a dir, revelava secrets que igualment no podia revelar, o amenaçava de fer-ho.

D'acord que en el cas del fiscal general de l'Estat, al ser una figura preeminent de l'aparell judicial espanyol, la situació podria ser més greu, però igualment va bé recordar l'origen de tot el cas que l'ha acabat portant al banc dels acusats. Sobretot perquè aquest divendres el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, no va anar a l'acte institucional d'obertura de l'any judicial en protesta per la presència, obligada per llei, del fiscal general. Va anar, en canvi, a l'acte que havia organitzat la parella del defraudador amb el qual s'inicia el cas, Isabel Díaz Ayuso, que està intentant, i en alguns entorns ho aconsegueix, assumir el paper de víctima d'una suposada conspiració del govern espanyol. Sense comptar, a més, que Feijóo es va haver de passar l'acte justificant-se per haver menyspreat el rei, que presidia l'acte al qual no havia assistit, i el mateix poder judicial, que l'organitzava.

Dit això, hi havia molta expectació sobre els discursos que farien tant García Ortíz com la presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló. I encara més, sobre si hi hauria boicot. Sobre el darrer punt, cal dir que el comportament dels jutges va ser exemplar, com es correspon a les persones d'ordre que són. La tensió hi era, però també el respecte i la correcció. Que és, a més, el que va exigir Perelló en el seu discurs, en el qual amb educació va repartir estopa a dues bandes, tot i que la major part de les crítiques van tenir com a destinatari el govern espanyol. D'una banda, va lamentar, sense esmentar-lo directament, les acusacions de politització d'alguns jutges que ha fet el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i va reivindicar la independència judicial, que considera qüestionada pels canvis legislatius que proposa la Moncloa. De l'altra, però, també va recordar als seus col·legues que la independència judicial no vol dir carta blanca per fer el que es vulgui, i que hi ha un sistema intern de control de la mala praxi judicial. El fiscal general, per la seva banda, va començar insistint que va anar a l'acte perquè creu "en la justícia i l'estat de dret". Tanmateix, potser la seva negativa a dimitir –és allò que la dona del Cèsar no només ha de ser honrada sinó que també ho ha de semblar– està fent més mal que bé a la institució que lidera. Tot plegat deteriora la imatge de la justícia entre la ciutadania i, malgrat la legitimitat de moltes crítiques, és una cosa que com a societat no ens podem permetre. Si no hi ha confiança en la justícia no hi pot haver una democràcia sana.