L'extrema dreta, la gran guanyadora de les eleccions a Extremadura
La presidenta extremenya, María Guardiola, va decidir avançar les eleccions autonòmiques davant del bloqueig al qual es trobava sotmesa per part de Vox. Era una jugada arriscada, a cara o creu, i ha sortit creu. El PP només ha pogut sumar un diputat més als 28 que ja tenia, molt lluny dels cinc que necessitava per sumar majoria absoluta. I això en un context d'enfonsament total del PSOE, que en perd 10 i passa de 28 a 18. En canvi, qui surt més reforçada d'aquests comicis és l'extrema dreta, que guanya 6 diputats i passa de 5 a 11. Per la seva banda, la confluència unitària de l'esquerra Unides per Extremadura ha gairebé doblat els seus resultats i ha crescut de 4 a 7 escons.
El mapa global mostra que, en consonància amb l'onada reaccionària global, la dreta en conjunt augmenta de forma considerable la seva hegemonia en un territori que històricament havia estat un feu del PSOE. No hi ha cap indici, però, que la convivència entre el PP de Guardiola i Vox hagi de ser pacífica. El PP és sens dubte la força majoritària a Extremadura, però el somni de tenir mans lliures per governar s'esfuma. I aquesta és una mala notícia també per a Alberto Núñez Feijóo, que des de les eleccions generals es va marcar com a objectiu minimitzar la força de l'extrema dreta, i el que ha passat és exactament el contrari.
En el cas d'Extremadura s'hi suma un problema. Guardiola s'ha convertit en una mena d'objectiu prioritari per a Vox, ja que la presidenta extremenya té un perfil moderat, a l'estil de Moreno Bonilla, i ha dit per activa i per passiva que no vol governar amb l'extrema dreta. Caldrà veure quin to adopta ara Guardiola i també fins a quin punt Santiago Abascal la colla per enviar un missatge a Feijóo. I és que Vox no només torna a tenir la paella pel mànec a Extremadura, sinó que ho fa amb una posició de força més gran, ja que és el partit que més ha crescut.
En el camp de l'esquerra, la patacada del PSOE és històrica i també llança un missatge molt clar a la Moncloa en el sentit que el desgast per la paràlisi del govern i els escàndols dels darrers mesos està passant factura. A Extremadura es demostra un fet que ja es produeix des de fa temps, i és que els socialistes només tenen Pedro Sánchez com a actiu electoral i, amb l'excepció de Salvador Illa, s'han quedat sense referents territorials. En aquest cas, a més, el fet de presentar un candidat, Miguel Ángel Gallardo, que està pendent de judici pel cas que afecta el germà del president espanyol ha estat una opció incomprensible.
Com a darrera reflexió val la pena destacar que el creixement espectacular de Vox es dona en un territori amb molt poca immigració, un 4,4% només de població estrangera, i amb un pes de l'ocupació pública que s'acosta al 25%. Això significa que en la política actual la realitat no compta tant com la percepció de la realitat, i aquí és on l'extrema dreta excel·leix en l'art de presentar escenaris catastrofistes i vehicular discursos d'odi a través de les xarxes. Aquesta és la principal lliçó de cara a pròximes conteses electorals.
