Menors desprotegits a les xarxes
Una atractiva suma de diners, un regal o un favor a canvi només d'enviar a un desconegut una fotografia o un vídeo eròtic. Un 2,5% dels joves espanyols asseguren haver rebut algun cop mentre eren menors d'edat aquest tipus de propostes. Això vol dir un de cada 40 joves. I un 15% diuen conèixer casos propers en què els menors s'hi han prestat. Les xarxes socials van cada cop més plenes d'aquests esquers i anuncis fàcils, de webs i plataformes que blanquegen l'explotació sexual i la pornografia infantil i que han motivat una alerta per part de l'ONG Save the Children.
En l'informe que publiquem avui, no només es posen xifres preocupants sobre la taula de com estan creixent les víctimes d'aquestes pràctiques, sinó que també queda clara una realitat que no s'ha de menystenir: en molts casos els mateixos adolescents no s'identifiquen com a víctimes. Darrere d'un enganyós consentiment (soc jo qui decideix exposar-se), sovint s'amaguen relacions desiguals, de poder, pressions... Tot molts cops difícil de detectar per a la mateixa víctima.
D'una banda, la cara fosca de les xarxes socials deixa en evidència tot el camí que encara hi ha per recórrer a l'hora de millorar la informació i l'educació entre els adolescents perquè puguin detectar i protegir-se en aquest tipus de situacions. L'educació sexoafectiva ha d'evolucionar per donar resposta a aquests nous riscos, que ja estan assetjant milers de joves en els entorns digitals, com queda palès en l'enquesta de Save the Children.
La responsabilitat en el cas dels menors, a més, també ha d'estendre's a les famílies perquè la consciència d'aquests perills sigui molt més gran. Què passa quan comparteixes les teves imatges? Quines repercussions pot tenir? Cal que a casa aquesta tasca no només de vigilància o control sinó també d'acompanyament en l'ús dels entorns digitals sigui una prioritat. I també als centres educatius, per descomptat. Més enllà de si hi ha mòbils o no a l'aula, el que és clar és que els alumnes hi conviuen irremeiablement a fora.
De l'altra banda, les dades de l'informe han de ser un missatge clar a les institucions, que també tenen la seva gran part de responsabilitat en aquesta lluita per impedir que aquests missatges, trampes i delictes campin per les xarxes i plataformes impunement. El projecte de llei de protecció dels menors en entorns digitals que es tramita al Congrés és més urgent que mai, i fora bo, malgrat que no són bons temps per a les majories i els consensos, que l'aprovació d'aquesta llei no es fes esperar més del compte. El control sobre aquestes plataformes és primordial per capar el seu radi d'acció, per posar fi a la sensació d'impunitat en alguns casos i per caçar els que estan darrere d'aquests delictes.
La llei és una oportunitat per regular millor l'accés a aquests entorns. Planteja el control parental i sistemes de verificació d'edat que, si bé tècnicament no són perfectes, potser també poden servir perquè les empreses tecnològiques es vegin obligades a ser més actives en el seu rol de vigilància sobre els continguts que fan accessibles als menors. Cosa que ara no passa. A més, la nova norma clarifica els nous delictes que les xarxes han fet néixer (i créixer) i planteja l'enduriment de penes per als seus autors. Tot plegat, un compendi de regulacions que ja van tard respecte a una realitat que, com avisa l'informe de Save the Children, cada dia es cobra més víctimes.