Morir collint fruita
En la mort a Alcarràs d'un temporer collint fruita hi ha, en primer lloc, la tragèdia personal d'algú que, als 61 anys, es va veure empès a fer un treball duríssim i no va obtenir el permís per marxar a casa quan va declarar que es trobava malament. Només se li va permetre descansar a l'ombra d'un arbre. Gheorghe Vranciu va morir allà, tot sol. A l'àrea d'Alcarràs s'havien superat els 40 graus de temperatura. Legalment no és obligatori aturar les feines al camp en situacions de calor extrema. Només està recomanat. Per tant, no hi ha responsabilitat legal per a l'ocupador. Una altra cosa és el pes moral que a partir d'ara carregarà. En tot cas, el fill de Vranciu denuncia que l'empresa "va trigar més de dues hores a trucar a l’ambulància". Més enllà de la legalitat, la precarietat laboral també té a veure amb aquest tracte aparentment poc curós, o fins i tot negligent.
La mort de Vranciu per un cop de calor no és la primera d'aquest estiu. Però hauria de ser l'última. N'hi ha hagut dues més en pocs mesos: una a Fraga –un treballador va morir abandonat en una explotació de fruita del Baix Cinca– i una a Barcelona –en aquest cas, d'una treballadora del servei de neteja municipal–. El canvi climàtic està portant cada cop més pics de calor, que a més són més extrems i més allargassats en el temps. Sens dubte, tal com han reclamat els sindicats, toca adaptar la normativa i les condicions de treball a aquesta nova i dura realitat climàtica. No n'hi ha prou amb laments, mostres de condol i llàgrimes de cocodril.
També hem de ser tots conscients de qui fa aquestes feines tan dures: molt majoritàriament les fan immigrants. La població autòctona no hi està disposada, segurament ni que es paguessin millor. Per tant, ha de quedar clar que la societat catalana necessita aquesta força de treball –els discursos antiimmigració acostumen a prescindir de les evidències de la realitat econòmica– i, alhora, ha de quedar clar que cal que ens exigim col·lectivament que ningú s'hi hagi de jugar la vida. Més enllà de la remuneració, s'han de regular els descansos, l'abastiment d'aigua fresca, les proteccions solars, etc.
En aquest cas, es tractava d'una contractació a través d'una empresa de treball temporal (ETT), la firma Empleo Express, segons la qual el treballador havia rebut la formació i informació "necessàries" en matèria de prevenció de riscos laborals, en coordinació amb l'empresa usuària. La justícia haurà de dirimir ara el detall de les circumstàncies en què es va produir tot el que ha envoltat el decés. I veure quines responsabilitats s'infereixen.
Els pagesos han sortit a defensar la seva honorabilitat. És veritat que no es pot generalitzar. Tal com diu Unió de Pagesos, la majoria d'agricultors "fan les coses bé". Convé, per tant, que tothom les faci bé, si cal endurint els protocols o fent més concreta la llei per afrontar les calorades; també intensificant les inspeccions sobre el terreny. ¿L'administració està preparada i disposada a fer-ho? ¿O haurem de lamentar més tragèdies? Esclar, tot té derivades econòmiques, tant per als poders públics com per als pagesos particulars. Però la vida de les persones, i en aquest cas dels treballadors, passa al davant.